Revolució al Victòria. Resulta que, dijous al vespre, Eric Idle, un dels autors del musical Spamalot, que també és un pare de la factoria de surrealisme còmic Monty Python, va anar a veure la primera versió de l'espectacle que no es fa en anglès. I li va agradar. Encara sort. Idle, conegut a la gran pantalla per ser un dels crucificats del film La vida de Brian, els fa anar de bòlit. Tenia previst veure una altra funció del musical ahir a la tarda, el Garrick de Tricicle a la nit, i avui al vespre entrar al Camp Nou per veure el Valladolid-Barça. Un circuit paral·lel al de l'alcalde Hereu, que precisament dijous va anar al Poliorama i és fàcil trobar-lo al camp del Barça. I els de producció de Spamalot, aprofitant aquest cop d'efecte, i com aquell qui diu, ballant la conga amb la versió follow Idle, follow the leader. Sígueme.

Idle no entén el castellà però felicita les claus locals d'aquest musical dirigit per Tricicle: des de Montserrat fins a Lionel Messi. Dijous va sortir a saludar i a mig cantar el lema del musical, i encara va voler fer un número marca de la casa. Va fer dir al traductor (que traduïa fidelment les seves paraules) que no era gaire bo, que només era un lloro que repetia les paraules dels altres i, al final, deia «M'acaben d'acomiadar.» Ahir al matí seguia la bona sintonia. Va dir sobre la direcció tricèfala: «Tres millor que un»; sobre la possible producció a París d'una peça que ridiculitza els soldats francesos: «Ho farem en provençal»; sobre com els col·legues dels Monty Python li van cedir els drets a ell i a John du Prez: «No es pensaven que funcionés»; sobre una versió de La vida de Brian: «Tenim una versió que farem a Hollywood pel nostre 40 aniversari que es titula No és el messies sinó un xicot molt entremaliat amb 300 músics. Com que té un posat molt seriós, no hem tingut cap problema amb els sectors religiosos més conservadors.»