Un cop s'hagi constituït el consorci, es mirarà d'ampliar el nombre de membres amb els pobles de tota la conca, cosa que significaria arribar a una quarantena d'ajuntaments, gairebé el doble dels actuals. També es farà l'intent d'involucrar-hi la Diputació (representants de l'ens supracomarcal han assistit en alguna reunió) i, de cara al finançament dels futurs projectes, es confia en el possible suport d'administracions superiors, entre les quals la UE, a través del programa Life.
«EN BON ESTAT»
L'anàlisi inicial ens presenta un Fluvià ben conservat –es diu des del consorci– si més no en comparació amb els demés rius del país. Això és degut al fet que en la seva conca no hi ha cap polígon industrial d'envergadura, ni indústries contaminants, ni tampoc cap presa important, diu el director de Territori i Paisatge, Jordi Sargatal. «És dels més naturals que hi ha al país», afirma el cèlebre biòleg, a qui els ajuntaments han encarregat un pla de gestió del Fluvià. Però que es trobi en bon estat no significa que no existeixin qüestions irresoltes, des del punt de vista dels municipis. La que afecta més pobles és l'extracció d'àrids, una activitat que es concentra a la part baixa del curs del riu, perquè és on hi ha una major i millor sedimentació. Un altre maldecap –en aquest cas relacionat amb la salut del riu– són els purins i, des de fa poc, l'afectació de l'aqüífer a través dels pous que s'ha permès obrir a propòsit de la sequera.
)
