| |||||
|
dilluns, 3 de novembre de 2008 > Els pobles per on passa el Fluvià s'uneixen per protegir i gestionar el riu conjuntament
En el futur consorci, de vint-i-un membres, no hi haurà els municipis que estan dins d'un parc naturalRAMON ESTÉBAN. Esponellà Vint-i-un dels vint-i-sis municipis pels quals passa el riu Fluvià estan a punt de constituir-se en consorci, amb la finalitat d'aplicar polítiques i projectes comuns en relació al riu. L'activitat del futur organisme s'ha d'acabar de concretar, però la idea és que abasti des de la cultura fins al turisme verd, a més de mesures de protecció i l'aprofitament del patrimoni industrial. De moment, els ajuntaments ja han encarregat a la Fundació Territori i Paisatge l'elaboració d'un pla de gestió del riu, que es preveu que estigui enllestit a la primavera. A l'espera del que es digui en aquest document tècnic, es parteix de la convicció que, en general, el Fluvià està ben conservat en comparació amb altres rius i que una de les principals qüestions que cal resoldre és l'extracció d'àrids.
Un cop s'hagi constituït el consorci, es mirarà d'ampliar el nombre de membres amb els pobles de tota la conca, cosa que significaria arribar a una quarantena d'ajuntaments, gairebé el doble dels actuals. També es farà l'intent d'involucrar-hi la Diputació (representants de l'ens supracomarcal han assistit en alguna reunió) i, de cara al finançament dels futurs projectes, es confia en el possible suport d'administracions superiors, entre les quals la UE, a través del programa Life. L'anàlisi inicial ens presenta un Fluvià ben conservat es diu des del consorci si més no en comparació amb els demés rius del país. Això és degut al fet que en la seva conca no hi ha cap polígon industrial d'envergadura, ni indústries contaminants, ni tampoc cap presa important, diu el director de Territori i Paisatge, Jordi Sargatal. «És dels més naturals que hi ha al país», afirma el cèlebre biòleg, a qui els ajuntaments han encarregat un pla de gestió del Fluvià. Però que es trobi en bon estat no significa que no existeixin qüestions irresoltes, des del punt de vista dels municipis. La que afecta més pobles és l'extracció d'àrids, una activitat que es concentra a la part baixa del curs del riu, perquè és on hi ha una major i millor sedimentació. Un altre maldecap en aquest cas relacionat amb la salut del riu són els purins i, des de fa poc, l'afectació de l'aqüífer a través dels pous que s'ha permès obrir a propòsit de la sequera. |
NOTÍCIES RELACIONADES |
>Els socis >Fer compatible l'explotació i la conservació >Un gran ventall de projectes >Vint-i-un municipis de la conca del Fluvià s'uneixen per gestionar el riu |
|