Charles J. Merrill, professor de llengua castellana a la Mount St. Mary's University de Maryland (EUA), investigador especialista en Cristòfor Colom, ha fet un pas endavant en el corrent que defensa que el descobridor del Nou Món era català. No hi ha proves noves sobre l'origen del navegant, en un debat que fa anys que dura, però el professor Merrill defensa que la tesi catalana és la més fiable. Ho afirma a Colom of Catalonia. Origins of Christopher Columbus revealed (Demers Books), un llibre presentat fa uns dies a Òmnium Cultural per iniciativa del Centre d'Estudis Colombins. L'obra es traduirà al català i Cossetània la publicarà al setembre del 2009.

Merrill –que ha col·laborat amb el Discovery Channel en un reportatge sobre aquesta qüestió– es basa en dos arguments. El primer és que el cognom real era Colom, que és un mot català que apareix als documents de l'època. Per tant, la forma Colón està castellanitzada i Colombo, italianitzada. El segon és que el navegant s'adreçava als Reis Catòlics com a «mis señores naturales», una fórmula que dóna a entendre que «no eren adoptius perquè Colom havia nascut en el territori d'un d'ells, i sabem que no és castellà perquè un germà de Cristòfor Colom es va naturalitzar castellà», sosté Merrill. A més, els monarques no el denominaven estranger, i el fet de no posar-hi un adjectiu indicaria que pertanyien al mateix regne d'Isabel o bé de Ferran, és a dir, que havia nascut a Catalunya, el País Valencià o les Illes. Hi ha altres factors, apunta Merrill, que tindrien a veure amb la política de l'època, les lluites contra els Trastàmara i la participació de Colom en la guerra civil catalana contra el rei Joan II. Merrill defensa que el rei Ferran d'Aragó coneixia perfectament la procedència i les implicacions de Colom, però tenien un pacte de no insistir en la seva identitat, i el mateix Colom ocultava els seus orígens. «Hi havia el perill que aquesta guerra civil s'agreugés si se sabia», opina el professor nord-americà.

Una altra prova que reforça la catalanitat de Colom és la primera carta que va escriure tornant del Nou Món. En va fer tres versions, i es pensa que una d'elles, per a l'escrivà Lluís Santàngel, estava escrita en català, com consta a la biblioteca que el seu fill Fernando tenia a Sevilla. La carta es va perdre, com molts altres documents vinculats a Colom, però la traducció alemanya, per exemple, afirma que es va traduir del català.

Tot i que no consta que ningú s'adrecés a Colom com «el català», Charles J. Merrill defensa que la tesi que millor se sustenta és aquesta –fins i tot va posar Montserrat a una illa!–. En el llibre repassa la bibliografia existent sobre la teoria catalana, que va engegar als anys vint el peruà Luis Ulloa.

CROAT, CORS, NORUEC...
Merrill posa sobre la taula altres teories sobre els orígens del descobridor d'Amèrica. Hi ha tesis en llibres publicats que afirmen que Colom va ser cors, portuguès, gallec, extremeny, castellà, croat i fins i tot noruec. L'autor argumenta els punts febles d'aquestes teories i també els de la més estesa, la que diu que Colom era genovès. Aquesta tesi diu que Colom va arribar a Castella l'any 1485, on hauria prescindit dels seus lligams italians. Merrill apunta que els reis mai s'hi van adreçar com a italià o genovès, tot i que n'hi havia molts en aquella època a Castella i Aragó. No és el mateix personatge que el Cristoforo Colombo nascut a Gènova l'any 1451, perquè l'educació i el nivell social eren diferents. Merrill sosté que l'autèntic Colom era de nissaga noble –l'anomenaven nobilem–, llegia i escrivia en llatí, i no era pas un mercader com assenyala la teoria genovesa.