divendres, 31 d'octubre de 2008
> «Baix cap concepte»
la galeria
DAVID PUJOL I FABRELLES.
Bones, per fer un article com aquest, es tenen que tenir nassos. Igual em despedeixen i se m'acaba la feina… Total, què més em dóna? Tenia ganes de fer-lo i aquí està. No se m'han caigut els anells per posar-me a teclejar els quasi mil cinc-cents caràcters, com a reflexió sobre el català que ara es parla. Ens hem de donar compte que, sobretot entre el jovent, cada vegada més el català estàndard és el castellà. Fa temps que venim perdent moltes expressions i formes genuïnes, que estaven ben vives tot just fa quatre dies. Fa poc vaig dir a un adolescent que havia vist la padrina, perquè m'havia fet mal al peu, i es va pensar que havia trobat una velleta. A nivell de llengua, estem fatal. Sí, sí, creieu-me, el que aquí hi fica, és veritat: estem fatal. Inclús la Generalitat, i algunes altres institucions públiques, tenen departaments de medi ambient. Això no ho puc tragar. Si medi i ambient, en català, són sinònims! Ningú no els ho ha dit mai? A vegades, els medis de comunicació parlen de tocar fusta, en vès de tocar ferro; parlen de donar una conferència, en vès d'impartir-la o fer-la; parlen de les vuit i mitja, en vès de dos quarts de nou, etc. Per no parlar dels topònims (ens han enxufat dotzenes de Perpignan als lletreros de les nostres carreteres, per exemple) i de moltes altres realitats que farien riure si no fos que fan plorar. Si no redrecem la situació, aviat poden haver problemes. Amb tot, hi haurà que tenir paciència… Ens veiem!
|
