Entre les crítiques de CiU i el PP al pressupost de la Generalitat pel 2009 s'indica que té «poc rigor», «poca credibilitat» i que «no quadra». La federació nacionalista es referia, per exemple, a la recaptació del tram autonòmic de l'IRPF, que el govern espera que creixi un 22,9% quan en temps de bonança econòmica, recorden des de CiU, s'ha situat com a màxim en un 16% i més quan la previsió de l'Estat, inclosa en l'informe econòmic i financer del pressupost per a l'any vinent, se situa en un 9,7%. Els comptes catalans i estatals sí que coincideixen que els ingressos derivats de l'IVA cauran un 13%, però tornen a dissentir en la previsió dels diners del Fons de Suficiència destinats a Catalunya. L'Estat els situa en 2.738 milions, molt per sota dels 3.053 calculats per la Generalitat.

CiU i el PP també van denunciar que els comptes catalans preveuen 539 milions a ingressar en concepte d'impost de patrimoni, quan el govern espanyol –era una de les promeses electorals de Rodríguez Zapatero– va aprovar el 14 d'agost passat la seva supressió. Igualment, la federació va constatar que el del 2009 és el primer pressupost des del 1981 en què els ingressos derivats del model de finançament vigent baixen, en 440 milions. «O ens enganya Solbes o ens enganya Castells», denunciava el portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, calculant que hi ha 1.600 milions en ingressos «que no s'explica d'on surten». També criticava el «poc rigor» de la despesa del pressupost. Des de la federació consideren que en les línies generals avançades per Castells no es percep «res d'austeritat», com en canvi defensa l'executiu. I si bé el primer grup de l'oposició està d'acord a incrementar el dèficit –els comptes s'estiren fins al màxim permès per la llei d'estabilitat pressupostària de l'1% del PIB català–, no ho veu bé «per gastar sense solta ni volta». Pujol ja anunciava que no hi ha «res» que faci pensar que CiU donarà suport als comptes.

Tampoc el PP els subscriurà. El diputat Enric Millo no va estalviar retrets contra un pressupost que va definir com «el pitjor de la història democràtica de Catalunya». Entre les crítiques destaquen «l'erràtica previsió dels ingressos», la «manca d'austeritat», «l'augment de la pressió fiscal» i la «incapacitat de reactivar l'economia». Els populars ja van avançar que presentaran una esmena a la totalitat, en espera que demà es concretin els detalls del projecte.

ESTIMACIONS CORRECTES
Des del govern rebutgen les acusacions de l'oposició i recorden que totes les previsions incloses en els comptes catalans estan fetes en base a les previsions estatals. Pel que fa a l'impost de patrimoni, diuen que, amb l'eliminació de la taxa, el govern espanyol també es va comprometre a compensar les comunitats per les pèrdues que els produís i que per això s'inclou la partida.