Aquests xicots no tenen remei. La història els ha habilitat per anar a mata-degolla cada vegada que es reuneixen en una sala prou gran per enquibir-hi dues o més famílies, sent, com són, prou fecunds per multiplicar les tendències fins als límits que marca el nombre de carnets emesos. En la crònica de despropòsits –no gaire diferent de la de molts altres partits polítics– els socialistes badalonins han estat capaços fins i tot de crucificar un alcalde i massacrar líders indiscutibles, mentre molts dels militants de base saltaven de família en família a la recerca del sol que més escalfava o del dirigent que els augurava un millor futur personal. Darrere de tot, un petit grup de pensadors i un parell de poderosos capitosts, que viuen i conviuen en l'especulació política.

Ara s'han reunit en congrés comarcal i tot el debat ideològic ha estat avortat per la discussió de veure qui aconseguia el poder executiu, amb el cos present de Francesc López Guardiola com a trofeu en disputa. És sabut que els dirigents de l'agrupació de Badalona només estan d'acord en una cosa: embalsamar el cadàver de l'exregidor d'Urbanisme, mentre Bartomeu Muñoz no es cansa de proclamar que Guardiola és dels seus. Per això, Muñoz, vell i nou primer secretari comarcal, presentava el seu amic Francesc com a candidat a la viceprimera secretaria. El conflicte estava servit i no s'havia de ser gaire espavilat per veure que tot podia acabar en una gran cridòria.

Anem per pams. Amb l'ascens de Jordi Serra a la màxima responsabilitat municipal, al mateix temps que exercint de primer secretari local, alguna cosa ha canviat a l'agrupació badalonina, on gairebé ningú no qüestiona el lideratge municipal, de moment, però on molts veuen perillar el seu rol de secundaris de luxe. D'altra banda, els que visqueren a l'ombra de Maite Arqué i no tenen capacitat de reciclatge senten el tremolor a les cames i contemplen com l'Arqué és apartada, fins i tot ignorada, en les fotos de la nova aposta socialista, on sembla molestar més que ajudar. Segur, Maite Arqué és a tres telenotícies de la jubilació definitiva i amb ella es pot emportar alguns aprenents de polítics amb poca visió de futur. En la cúpula, el seu recent paper d'alcaldessa pesa com una llosa.

Jordi Serra lliga fort l'agrupació, amb un pacte de sang amb el militant de base Fermín Casquete i amb algun tipus d'acord conjuntural amb Josep Duran, que ha obtingut les restes del vaixell tortajadista. D'altra banda, alguns petits grupuscles continuen esmolant les eines i segur que no han dit la darrera paraula. Voleu noms? No sóc suïcida, però no crec que López Guardiola, Felipe Ruiz, Caterina Mieras, Raquel López, per escriure noms d'exregidors, i algun regidor i càrrec de confiança actuals, no estiguin avaluant possibles ensulsiades. Els peons es mouen i, ara i aquí, es detecta soroll de sabres, encara que només sigui per mantenir la tradició fratricida.

Diuen que l'alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, ja no té la unanimitat en els suports de la seu del carrer Nicaragua i que el nomenament de president de la Diputació fou el primer signe d'un canvi de voluntats de l'aparell nacional, però d'entrada ha guanyat l'estira-i-arronsa de la federació del Barcelonès Nord, encara que López Guardiola en pagués els plats trencats. Jordi Serra, que compta amb la confiança de la seu de Nicaragua, haurà de torejar amb un Muñoz, de fort caràcter, que no acceptarà gaires derrotes. L'incombustible Josep Maria Sala tindrà molta feina per posar ordre en un galliner esvalotat on qualsevol moviment pot generar una batalla, amb l'afegit que per conservar l'hegemonia a la comarca d'aquest galliner no es pot perdre cap gallina.