Poques cançons han assolit el grau de popularitat de L'Empordà de Sopa de Cabra. Aquest 2008, l'himne per antonomàsia del rock en català està d'aniversari per partida doble: fa 25 anys que va ser compost i en fa 20 que va ser publicat per primer cop a la maqueta Sopa de Cabra..., primera referència del grup de Girona. La banda de Gerard Quintana i Josep Thió va presentar el seu primer enregistrament en un concert a Fires, avui fa justament 20 anys, a La Sala del Cel. Curiosament, en la prèvia de la notícia que va publicar El Punt el 28 d'octubre de 1988 s'hi esmenten cançons com ara Bloquejats o L'estació de França, però no s'hi destaca la cançó que faria més popular els Sopa.

L'Empordà no era, en un principi, una cançó de Sopa de Cabra: Thió la va compondre per al grup Copacabana, la seva primera banda, fundada l'any 1979. El lletrista i cantant d'aquest grup, format per companys d'institut, era Jaume Rufí. Són seves les lletres de moltes de les cançons que posteriorment cantarien els Sopa: Tu, jo i la circumstància, Mai trobaràs, Podré tornar enrere, i L'Empordà.

Josep Thió té un record molt clar del dia que va rascar per primer cop els acords de L'Empordà, una tardor de l'any 1983: «Era a la meva habitació, a casa els meus pares, en un pis de l'Eixample de Girona. Tenia l'estrofa i tenia el pont, però em faltava la tornada. M'hi vaig estar barallant molta estona.» Volia fer un tema que emulés Bruce Springsteen, a qui havia conegut gràcies a Jaume Rufí. Aquest, per la seva banda, no recorda el moment exacte en què va escriure la lletra: «A Girona començava tota la moguda de l'squat, i era cap al final de la trajectòria de Copacabana», explica. Quan Thió va llegir el text, no hi va acabar de connectar. «Tenia un punt xirucaire que no m'agradava. En aquell moment hauria parlat de tòpics rockers de carretera, barres de bar i cotxes descapotables... Per sort, no escrivia lletres!», ironitza.

Es dóna el cas que la lletra de L'Empordà inscrita al registre de l'SGAE el 1989 mostra una diferència substancial amb el text conegut de la cançó: un segon pont que mai no va arribar a enregistrar-se («Sempre deia que li era massa cansat viure / però el vi i la terra l'aguantaven a aquest món»). «No em sona gaire», admet Josep Thió. «En Jaume Rufí solia canviar les lletres que cantava sobre la marxa, però amb els Sopa no l'hem cantat mai així.»

L'Empordà va ser una de les últimes cançons de Copacabana. L'any 1984 Thió se'n va anar a fer el servei militar. Rufí va anar a estudiar a Barcelona, i així la banda es va dissoldre. En tornar de la mili, però, Thió tenia clar que volia seguir en el món del rock. Va cercar col·laboració del baixista Francesc Cuco Lisicic, el guitarrista Joan Ninyín Cardona i el bateria Pep Bosch. Necessitaven un cantant, i la solució va ser un company de pupitre de Jaume Rufí, Gerard Quintana. Una de les peces que Quintana va haver de cantar en la prova que el va confirmar com a cantant dels Sopa va ser L'Empordà. «No recordo la primera vegada que la vaig sentir», explica el cantant. «Al principi no hi vaig prestar gaire atenció. Però després és una cançó que sempre he sentit com a pròpia encara que no l'hagi escrit.»

La cançó va ser single del seu primer elapé, Sopa de Cabra (Salseta Discos, 1989), però no va començar a prendre una gran dimensió fins a la publicació en directe a Ben endins. Des de llavors es va fer imprescindible. Thió i Rufí es mostren incapaços d'esbrinar perquè L'Empordà ha tingut tant d'èxit. «De vegades la presento com una cançó tradicional catalana, perquè per mi és això.» Jaume Rufí, que avui treballa de bibliotecari a la Universitat de Girona, no se'n reconeix autor: «És com si fos una cançó que no hagués escrit jo.»