| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 24 de novembre de 2024


dimarts, 28 d'octubre de 2008
>

Tortosa decideix habilitar un accés a la catedral compatible amb la futura plaça

El Consell Local de Patrimoni Cultural també anuncia el desbloqueig del pla director de les muralles i l'ampliació de l'arxiu

GUSTAU MORENO. Tortosa
L'Ajuntament de Tortosa i el Departament de Cultura van anunciar ahir l'enèsim acord per trobar una solució a la falta d'escales de la façana principal de la catedral. Més de sis anys després del seu ensorrament per la pluja, el Consell Local de Patrimoni Cultural va confirmar ahir que l'Ajuntament optarà per habilitar un nou accés, que hauria d'integrar-se al projecte definitiu de la plaça de la Catedral que podrà urbanitzar-se quan s'enderroquin les cases de la façana fluvial. De fet, l'accés no hauria de ser necessàriament una nova escalinata, i també haurà de ser compatible amb la conservació de les restes arqueològiques que apareguin a la zona. El Consell Local de Patrimoni també va anunciar el desbloqueig del pla director de les muralles i l'ampliació de l'arxiu històric.


+ El projecte de la plaça de la Catedral haurà de refer-se per construir un accés abans de l'enderroc de les cases. Foto: EL PUNT

L'alcalde Ferran Bel i el director general de Patrimoni Cultural, Josep Maria Carreté, van presidir ahir la segona reunió del Consell Local de Patrimoni Cultural de Tortosa, en què van repassar l'estat de les principals actuacions que l'Ajuntament i la Generalitat estan fent a la ciutat en l'àmbit del patrimoni cultural. A l'agenda de la reunió hi havia la necessitat de trobar una solució definitiva a les escales de la catedral, que van ensorrar-se per un temporal de pluja al maig del 2002. De fet, fins ara han fracassat tot els intents per reconstruir les escales, un projecte que fins al novembre del 2005 no va vincular-se a l'enderrocament de les cases de la catedral. Al gener d'enguany, amb motiu de la presentació del pla d'acció municipal (PAM), el govern de Bel ja va ajornar la construcció de la plaça i l'obertura de la catedral al riu fins als anys 2009 i 2010, però tot avançant al 2008 una solució «intermèdia», que significava la construcció d'un accés a la façana principal.

Així, el director dels serveis territorials de Cultura, Xavier Vega, va assenyalar que finalment han optat per un plantejament «realista». Segons Vega, el nou accés haurà de donar servei al temple, però tot integrant-se al projecte de la plaça de la Catedral. En aquest sentit, l'alcalde va explicar que no poden esperar la resolució dels dos fronts oberts que té l'Ajuntament. D'una banda, un recurs al pla d'ordenació urbana municipal (POUM), amb què el consistori voldria iniciar un altre cop el procés expropiatori de les cases de davant de la catedral; i de l'altra, un altre recurs a la sentència judicial que donava la raó als veïns, i que abans obligaria l'Ajuntament a redactar un pla especial de protecció del nucli històric. «L'alternativa que hem plantejat és dividir el projecte de la plaça en diferents fases, per donar un accés a la catedral que després es puga reflectir al projecte de la plaça», va remarcar Bel. De fet, l'alcalde va afegir-hi que ja han fet l'encàrrec a l'arquitecte que al desembre del 2006 va guanyar el concurs d'idees de la plaça de la Catedral, Josep Lluís Ginovart, perquè a més del nou accés també faci compatible la conservació de les restes arqueològiques que apareguin al sector del carrer Croera. «No volem renunciar a res, i per tant tampoc a enderrocar les cases i construir-hi una plaça», va concloure Bel. En la mateixa línia, l'alcalde va anunciar que han encarregat un nou projecte de reforma dels carrers Croera i Ciutat, que quedaran connectats a la futura plaça de la Catedral.

Per la seua banda, Carreté va defensar la necessitat de dissenyar un accés compatible amb el projecte definitiu de la plaça, per fer «un bon ús dels recursos públics, en un període d'austeritat econòmica». Amb tot, va advertir que no serà «gens senzill, des del punt de vista tècnic», i com Bel també va avisar que el resultat de les excavacions arqueològiques, que encara no tenen data d'inici, també podria retardar el projecte. La previsió és que les obres puguin iniciar-se el 2009, però Bel i Carreté van preferir no mullar-se i no van avançar cap calendari.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Aixecament topogràfic de sis quilòmetres de muralla

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.