La companyia Dagoll Dagom signa el musical més arriscat, artísticament parlant. Tot i que la peça atrapa l'espectador, amb tocs d'humor i amb molta tendresa, Aloma és un musical inusual, ja que es distancia d'una música fàcil, d'una trama amable i d'una coreografia brillant. El treball a la Sala Gran del TNC i que, previsiblement, podria fer gira el primer trimestre de l'any vinent per tot Catalunya, és agradablement intel·ligent. Adapta la novel·la adolescent de Rodoreda amb prou saviesa per distanciar-se dels adjectius, tot atorgant a l'escena aquella imatge de casa senyorial que ha anat a menys, decaient. No es limita a la narració. La sap traspassar a escena doblant el personatge protagonista. L'Aloma jove (Julia Möller) explica la història i les emocions més irreprimibles del primer amor, l'adulta (Carme Sansa) reviu el record i esdevé l'ombra de la casa abandonada i alhora de la Mercè Rodoreda, desenganyada amb la vida. Lluís Arcarazo l'encerta.

Anna Moliner, que ja va saber treure suc de la Caputxeta Vermella de Boscos endins, torna a trobar la picardia com la noia que ensenya la combinació que vestirà el dia del casament (tot cantant una peça de revista marca Mary Santpere). Gisela repeteix també amb Dagoll Dagom. Ara no és la Ventafocs desvalguda de Boscos endins, sinó una malcarada Carol, un personatge amb molta més mala llet que la que es mostra. L'escena es remata amb un nen malalt que, enmig de les estrelles, aconsegueix tallar la respiració del públic, i una mare resignada que assumeix la falta d'amor del seu marit. Els papers masculins són fidels a la mirada de Rodoreda d'uns homes egoistes (Josep Julién i Carlos Gramaje), que obliden l'amor quan se'ls fa massa costós.

L'escenografia, de Montse Amenós, amb paravents on es projecten fotos antigues del port i també imatges en color que evoquen les plantes del jardí en les diferents estacions, conviu perfectament amb aquesta partitura d'Alfonso de Villalonga. Joan Lluís Bozzo mou els actors, amb una coreografia mínima, sense que la peça caigui, ni un instant, en un temible avorriment. Llarga vida a Aloma.