En les 37 edicions dels Octubre només en una ocasió es va donar el cas que tots els premiats foren valencians, com ara un fet que va destacar l'editor Eliseu Climent, el qual va subratllar amb una crítica vetlada a uns altres certàmens, que els seus guardons «no estan manipulats».

Aliaga, per la seua banda, va destacar que la seua obra contenia, entre altres ingredients, la manifestació d'una perplexitat: «No entenc com tenen tant d'èxit les novel·les esotèriques basades en supòsits tan irreals», va dir en al·lusió a propostes de l'estil d'El codi da Vinci.

L'escriptor, que va publicar, en 2005, Si no ho dic rebente, s'ha endinsat amb Els neons de Sodoma en una temàtica diversa, com ara la de la decadència del món rural, presentada amb un registre grotesc.

Antoni Defez, amb Realisme i nació: un assaig de filosofia impura, ha tractat d'explorar la qüestió nacional des de l'àmbit de la filosofia que, a parer seu, «no està viciada per la política». L'autor va dir que «les nacions existeixen en la mesura que hi ha una massa crítica de persones que es creuen aquesta nació».

En l'apartat de poesia, el guanyador va ser Josep Lluís Roig, que va presentar l'obra Peixos d'un mar sec, en què combina «l'amargura del món quotidià amb un discurs lluminós», segons la portaveu del jurat, Maria Josep Escrivà.

En teatre, el premi va ser per al cineasta Samuel Sebastián, per Les habitacions tancades, on es recrea la relació entre un pare i la seua filla en un context d'abusos sexuals.

En periodisme, guardó que concedeix el setmanari El Temps, va ser premiat Mario Reyes, que fou redactor d'El Punt per La València de Hitler, un treball en què trau a la llum la participació valenciana en la División Azul o els homenatges a Alemanya a la ciutat durant els anys 40.

Els Octubre van concloure amb un homenatge al monestir de Poblet i al pintor Antoni Miró.