L'ós bru és considerat un dels animals més carismàtics i representatius de la fauna i del patrimoni cultural d'Europa. Se sap que històricament va habitar gairebé tot Catalunya, llevat de les àrees més àrides de la vall de l'Ebre. Però a partir del segle XVIII ja no n'hi ha constància i no se'n veuen fora del Pirineu. Considerat també un enemic de ramaders i pastors i temut per la població que hi havia de conviure, l'ós va ser perseguit de manera reiterada. Ruiz-Olmo cita, en el seu llibre Els grans mamífers a Catalunya i Andorra, que un capellà de Bagà va arribar a matar-ne més de vint el segle XVIII. A principis del segle XX, una campanya d'enverinament contra del llop, al Pirineu lleidatà, va suposar la mort de més de quaranta óssos. No va ser fins a l'any 1962 que se'n va prohibir la caça, i fins al 1973 que va ser declarat animal d'espècie protegida. L'any 1987 va ser quan es va concedir la darrera indemnització a un ramader de la Val d'Aran per la mort d'unes ovelles per part de diversos exemplars de l'espècie.

El 1993 els governs francès, espanyol, català, aragonès i navarrès van signar un conveni per reintroduir tres espècies en perill d'extinció, una de les quals era la de l'ós bru. Començava, així, la polèmica entre els seus defensors i els seus detractors. Entre el 1996 i el 1997 a la Val d'Aran es van alliberar tres óssos provinents dels boscos d'Eslovènia, i hi ha sobreviscut. Es tracta de les femelles Ziva i Melba i del mascle Pyros. Melba va morir el 1997 per uns trets de caçador. Melba, però, havia tingut descendència, amb Pyros, abans de morir: la femella Caramelles i el mascle Boutxy. També Ziva va parir aquell hivern els mascles Nere i Kouki. Fa quatre anys els tècnics de Medi Ambient confirmaven que tant Ziva com Caramelles havien tingut cries entre els anys 2003 i 2004 i quedava per confirmar una camada d'una altra femella filla de Ziva. Però aquell 2004 un caçador francès que participava en una batuda de senglar a Urdòs (Occitània) va matar a trets l'óssa Canelle, l'última femella autòctona del Pirineu i no reintroduïda, la desaparició de la qual va ser qualificada de «catàstrofe ecològica» per part del govern francès.

La nova comunitat ja freqüentava la Val d'Aran, el nord del Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça i se'n podia veure algun exemplar al parc natural d'Aigüestortes. Fa tres anys es calculava que la comunitat del Pirineu estava formada, aproximadament, per entre dotze i catorze óssos eslovens, dos mascles adults autòctons i un cadell creuat d'ós pirinenc i eslovè. La segona repoblació es va fer a França fa dos anys. Es van alliberar quatre femelles i un mascle capturats també a Eslovènia. Aquest juliol, per primer cop, van ser vistos una óssa i dos cadells al costat nord de la serra del Cadí, al municipi d'Alàs i Cerc (Alt Urgell). L'espècie havia travessat el riu Segre i la carretera N-260, la frontera natural entre el Pirineu i el Prepirineu.