La història de Vallcanera Parc és la mateixa de moltes urbanitzacions de la comarca de la Selva, que van néixer aprofitant un buit legal, una situació de la qual els més malparats han estat els parcel·listes i que s'ha convertit en un autèntic maldecap per a molts ajuntaments. L'equip de govern municipal, format per Independents de Sils (IdS-PSC), havia arribat a un acord amb l'anterior junta de la urbanització, en el qual les parts es comprometien a fer el projecte de deficiències urbanístiques, cofinançar les obres i fer la recepció dels serveis progressivament.

La situació es va capgirar el mes de març passat, quan es va canviar de junta. La nova directiva tenia com a objectiu que Vallcanera Parc passés a ser un barri més de Sils i, com a mesura de força, va deixar de prestar serveis. Amb el nou panorama, l'Ajuntament es va veure obligat a accelerar els tràmits. «El seu únic objectiu era dissoldre l'entitat urbanística i no han acceptat cap mena de diàleg», es queixava l'alcalde, Martí Nogué.

CRÍTIQUES DE L'OPOSICIÓ
En el darrer ple, es va aprovar la recepció definitiva de la urbanització. Els grups a l'oposició, CiU, ICV i AM, van criticar «la mala gestió» del govern, malgrat que van dir que estaven d'acord amb la recepció. Recriminaven la poca informació que se'ls havia facilitat del procés i reclamaven saber el cost de les obres de millora i qui se n'hauria de fer càrrec. El cert és que Vallcanera Parc té deficiències en la xarxa d'abastament d'aigua, en la de la llum, cal revisar la pavimentació dels carrers i millorar les zones verdes, entre altres. El projecte ara s'està redactant i fins que no estigui enllestit no se sabrà el cost, però es preveu que serà milionari.