Sembla que en temps convulsos com els que estem travessant la reflexió estratègica sigui un luxe que no ens podem permetre. Sobretot en les petites i mitjanes empreses, els directius de les quals han de fer front en aquests moments als problemes provocats per les restriccions financeres, el refredament dels mercats i, de retruc, l'espiral de morositat que ofega encara més moltes empreses. Dit això, crec que no hem de renunciar a la reflexió estratègica per molt que les circumstàncies adverses la puguin condicionar. A més d'una activitat amb metodologies més o menys complexes, és una actitud que parteix de la contínua observació, que és un dels trets definitoris de l'acció emprenedora. Una de les estratègies de creixement de les empreses és la cooperació empresarial. Parlem, doncs, de cooperació.

La cooperació entre empreses és un fenomen que s'ha donat sempre. Dels anys 80 ençà en parlem més: la globalització que s'ha anat imposant en el sistema econòmic ha provocat modificacions, a vegades sobtades, en l'entorn en què les empreses desenvolupen la seva activitat. Aquest entorn es caracteritza per unes condicions d'inestabilitat i complexitat que exigeixen a les empreses adoptar estructures més flexibles i disposar de més recursos per adaptar-se als canvis. El que fins fa un temps eren tendències ara són fets: estem veient com cada vegada més augmenta el valor immaterial de les empreses. La capacitat de creativitat i innovació són clau en una societat on els cicles de vida dels productes s'han reduït espectacularment. Així mateix el valor de les empreses es concentra cada cop més en els extrems de la cadena de valor, és a dir: innovació, disseny, desenvolupament de producte, màrqueting i distribució.

En teixits de petites i mitjanes empreses com el nostre hi ha molt poques empreses amb prou recursos per configurar la seva cadena de valor amb absoluta independència (personal qualificat, finançament, bones relacions amb proveïdors i clients, accés al coneixement científic o tecnològic, domini dels processos de producció, màrqueting, etc.).

Sabem, però, que les empreses necessiten créixer per mantenir-se o guanyar competitivitat en el mercat global.

Aquest creixement, considerada la manca de recursos en solitari, pot produir-se de dues maneres. Una és a través de processos de concentració d'empreses (fusions, adquisicions, etc.). Essent potser massa generalistes, podem dir que aquests processos són més propis de les grans corporacions. Una altra estratègia de creixement és la cooperació entre empreses, també anomenada aliança estratègica. Aquesta és una estratègia de creixement més propera a la cultura de les pimes. No hem d'oblidar que la major part d'elles són empreses d'estructura familiar, o si més no de cultura familiar. El principal avantatge dels acords de cooperació és que l'empresa no perd la seva independència mentre veu augmentar la seva competitivitat. La cooperació permet un equilibri entre el control que aporta el fet de ser empresa independent i la flexibilitat que atorga l'acord de cooperació. Així, gràcies a aquest equilibri, s'obtenen economies d'escala sense perdre autonomia i, al capdavall, la reversibilitat dels mateixos acords de cooperació són un altre dels seus elements definitoris. Un altre dels avantatges pretesos és enfrontar amb solvència la forta pressió competitiva dels mercats.

Certament hi ha una altra cara de la moneda, que són els riscos que s'assumeixen en tot acord de cooperació i que es poden sintetitzar en el comportament oportunista del soci a qui haurem donat informació de la nostra empresa. Aquests riscos s'incrementen quan hi ha una gran asimetria entre les empreses que s'embarquen en un procés de cooperació. No cal dir que el procés de selecció dels socis és fonamental per a l'èxit de l'operació.

Des d'aquest espai no puc fer més que donar apunts per a la reflexió i defensa de la cooperació empresarial com una bona estratègia de creixement. Hi ha força estudis que afirmen que és una de les estratègies de creixement més utilitzades per les empreses. La meva insistència en aquest tema es deu al fet que comparativament amb empreses de la resta de l'Estat o d'altres països, les empreses catalanes tenen menys inclinació a cooperar. Pensem-hi.

Aquest és l'argument principal que Pimec Girona proposa en la seva jornada anual Competim 08, que tindrà lloc a l'Auditori Palau de Congressos de Girona demà (http://competim08.pimec.es). Tractarem el tema de la cooperació empresarial enriquint el debat amb opinions favorables i menys favorables. No defugirem els condicionants que la situació de crisi actual projecta en els plans de les empreses, valorant els perills i les oportunitats. Quan la globalització és un terme que sovint s'interpreta en el sentit que «el món és pla» i s'ha convertit en un mercat únic, la intervenció del professor Pankaj Ghemawat de l'IESE ens oferirà la seva redefinició del concepte de globalització. Finalment i no per això menys important, la presència d'empreses i organitzacions empresarials franceses encapçalada pel Sr. Jean-François Roubaud, president de la Confédération Génerale de la Petite et Moyenne Entreprise, ens permetrà, en un exercici de cooperació, compartir informació i estratègies per fer front comú en l'àmbit europeu a la actual situació de crisi.