El Ministeri de Foment va necessitar tres mesos i mig per solucionar tots els problemes derivats de la mala execució de les obres de la línia d'alta velocitat a l'entrada de Barcelona. Però, quan ha passat un any d'ençà dels incidents que van desgavellar la xarxa ferroviària convencional, Foment encara no ha enllestit la factura dels costos derivats dels esvorancs del Gornal.

L'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif), ens adscrit a Foment i que supervisa els treballs del TAV, diu que «les despeses no estan tancades; no ho tenim tot comptabilitzat». Adif dóna aquesta informació i prou. Sorprèn que l'administrador d'infraestructures digui que no té quantificats els costos del caos ferroviari que va patir el país, quan alguns dels afectats –Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)– afirmen que ja han cobrat, fins i tot, les indemnitzacions.

La factura que Adif té pendent de fer hauria d'incloure què va costar reforçar amb formigó les vies de tren convencional de Renfe i arreglar el túnel de la línia de l'Anoia de FGC, dues infraestructures malmeses com a conseqüència directa de les obres del TAV. Al compte, caldria afegir-hi el que va costar el servei alternatiu de bus amb què tant Renfe com Ferrocarrils van cobrir els trajectes de les línies afectades pels talls. S'hi haurien de sumar també les despeses derivades del personal d'atenció al passatger que les dues companyies ferroviàries van haver de contractar mentre va durar el desgavell. I, finalment, la factura hauria d'incloure el que van deixar d'ingressar les operadores durant la interrupció del servei.

COMPTATS: UNS 30 MILIONS
La suma de les dades oficials i oficioses a les quals ha tingut accés aquest diari donen una factura parcial de gairebé 30 milions d'euros, 4,5 milions que correspondria pagar a Ferrocarrils i 23 milions més a abonar a Renfe. FGC assegura que ja ha rebut els 4,5 milions d'euros per part del ministeri i de l'asseguradora. Ferrocarrils explica que 3,1 milions del total són per fer front a costos externs, com per exemple, els serveis d'autocar per enllaçar les estacions d'Europa–Fira, Gornal, Sant Josep i l'Hospitalet des del 20 d'octubre passat quan es va interrompre el servei i fins el 2 de febrer que es va restablir. També cobreixen la despesa derivada de la contractació addicional de personal d'atenció al passatger. Un milió més és el que compta la companyia ferroviària que va deixar d'ingressar per tenir el negoci inactiu. I els altres 400.000 euros són el que va costar a FGC compensar els seus clients amb bitllets gratuïts.

Renfe també diu que ha cobrat d'Adif i «sense problemes» la totalitat de les despeses provocades pel tall entre Sants i Bellvitge, que va obligar a interrompre el servei de les línies C2 sud, C7 i C10, dels del 20 d'octubre i fins l'1 de desembre de l'any passat. La companyia ferroviària estatal no dóna xifres oficials, però els càlculs oficiosos xifren en 23 milions d'euros el cost del tall. Adif hauria pagat 13 milions d'euros pels 250 autobusos que Renfe va haver de contractar per seguir oferint, diàriament, servei als seus usuaris. Als 13 milions caldria sumar-hi part dels 17 milions més generats per la gratuïtat a les tres línies de rodalies afectades pels talls. Però Madrid només s'ha fet càrrec d'una part d'aquesta despesa: 10 milions. És el que va costar complir el compromís de la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, de tenir obertes les barreres d'accés de les tres línies afectades pel tall fins l'arribada del TAV a l'estació de Sants, el 20 de febrer d'aquest any. Renfe, de la seva part, va decidir mantenir les barreres obertes dos mesos i mig més, la qual cosa va costar uns 7 milions d'euros més que va haver de treure del seu propi pressupost.

Als 27,5 milions d'euros que Adif ha pagat a Ferrocarrils i Renfe encara falta afegir-hi el que va costar a l'Estat i, per tant, a tots els contribuents, reforçar el terreny de les vies entre Bellvitge i Sants, malmès per les obres del TAV; així com el pressupost de la reparació del túnel de Ferrocarrils deformat per una de les injeccions de formigó fetes des de la superfície de les vies de Renfe.

El responsable de mobilitat de CCOO, Manel Ferri, apunta altres barems que tampoc s'han quantificat. «Ningú ha dit què va costat a l'Autoritat del Transport Metropolità reforçar el servei i quant es va incrementar el nivell de contaminació a les vies d'entrada a Barcelona».

COSTOS SOCIALS
Hi ha uns costos que Adif no haurà de pagar, però que també es van derivar de la mala execució de les obres que supervisava l'ens estatal. Segons un estudi elaborat per la Pimec, el tall a Rodalies i Ferrocarrils va costar 208 milions d'euros a usuaris, empreses i també a les dues operadores, tenint en compte que la Pimec va xifrar en 6,7 milions d'euros el cost diari del caos ferroviari. Per arribar a aquests 6,7 milions d'euros, la patronal tenia en compte diferents variables: l'increment del temps dels trajectes dels usuaris del tren, el cost de l'ús del transport privat pels viatgers, el cost per a les empreses –on valoraven, per exemple, l'arribada tard dels treballadors per culpa dels serveis alternatius–, la pèrdua d'ingressos per part dels autònoms i la despesa que va representar per a Renfe, Adif i FGC la situació caòtica.

De la seva part, la UGT també va comptabilitzar les pèrdues causades perquè els treballadors entraven tard a la feina. El sindicat va calcular que uns 160.000 treballadors allargaven una hora diària la seva jornada i multiplicaven aquest temps perdut pels 18,11 euros de costos laborals. Passats els primers deu dies, la UGT apuntava que la despesa arribava als 28,9 milions. Aquesta xifra s'elevaria a 86,9 milions tenint en compte els 30 dies laborables que va durar la suspensió del servei.

Sindicats i associacions d'usuaris lamenten que un any després del desgavell, l'executiu espanyol encara no hagi presentat el pla de rodalies promès. «Abans de la crisi no hi havia inversions, però ara tampoc», lamenta la secretària de política institucional de la UGT, Eva Granados. «Això fa pensar que es mantindrà el mal servei i els retards crònics de rodalies», diu el president de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), Ricard Riol. Els actors socials temen que sense inversions es revisquin les grotesques situacions de fa un any, quan es faci el soterrament de les vies a l'Hospitalet o quan les obres del TAV estiguin plenament en funcionament al nord de Barcelona.