Les reaccions a la possibilitat que l'Ajuntament d'Ascó estudiï la presentació de la seva candidatura per ser la seu del futur cementiri nuclear només han trigat vint-i-quatre hores. Ahir, la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) va expressar el seu rebuig més enèrgic i la seva condemna absoluta a les declaracions del convergent Rafel Vidal, que explicava: «Si el consistori compleix les bases estudiarem aspirar a acollir-lo.» La CANC lamenta que «quan el tema de la fuita radioactiva d'Ascó 1 encara no està resolt de manera satisfactòria, les declaracions de no tancar la porta al cementiri demostra el poc respecte democràtic que té aquesta persona pel conjunt de la societat on viu».
La coordinadora qualifica el dirigent del consistori asconenc de «prepotent», i li recorda que 55 ajuntaments del Camp i l'Ebre la població dels quals representa el 66 per cent dels seus àmbits territorials, 7 consells comarcals entre els quals el de la Ribera d'Ebre i fins i tot el Parlament de Catalunya en una resolució del mes de març passat «han dit no' al cementiri nuclear».
A més, considera que les afirmacions de Vidal posen de manifest també «el seu menysteniment que aquesta persona, i per extensió, el municipi, té per la resta de conciutadans de la Ribera d'Ebre, les terres de l'Ebre i Catalunya».
TITELLA DEL LOBBY NUCLEAR
Per la CANC, les afirmacions que va fer Vidal constitueixen «una burla a la intel·ligència humana. Es desacrediten per si soles, quan compara la suposada seguretat d'un cementiri nuclear amb la de les centrals nuclears d'Ascó, que aquest any ja acumulen el 44 per cent dels incidents de totes les centrals nuclears de l'Estat espanyol, i que de la fuita radioactiva l'opinió pública se'n va assabentar cinc mesos després gràcies a una ONG, Greenpeace. Ni Endesa, ni Iberdrola, ni el CSN, ni Protecció Civil, ni la direcció general d'Indústria de la Generalitat, ni cap altra administració pública van avisar d'aquesta fuita».
La CANC creu que l'alcalde d'Ascó és «un titella a les mans del lobby nuclear, que es dedica, des d'un càrrec públic, a defensar els interessos d'un sector econòmic menystenint la voluntat popular».