La darrera ordenació episcopal a Girona havia estat la del doctor Jaume Camprodon, el dia 21 d'octubre de 1973. És a dir, demà farà 35 anys. Quan fa set anys monsenyor Carles Soler i Perdigó va iniciar el ministeri episcopal a la diòcesi de Girona, ja era bisbe, auxiliar a Barcelona. Aquest cop, ahir a la tarda, la catedral de Girona va ser el marc d'una cerimònia doble, molt ben conduïda pel canonge de la Seu i mestre de cerimònies, Joan Baburés.

DES DEL PALAU EPISCOPAL
La cerimònia va començar a tres quarts de cinc, quan el doctor Francesc Pardo; el vicari general del bisbat, Lluís Suñer, Joan Baburés i el nunci del Vaticà a l'Estat espanyol i Andorra, Manuel Monteiro de Castro, van sortir del Palau Episcopal, van passar per la plaça dels Apòstols i van arribar a la porta principal de la catedral, oberta de bat a bat per a l'ocasió, on l'esperava el capítol, amb Jaume Julià, el president, al capdavant. Pardo va besar la veracreu i va espargir aigua beneita amb un salpasser a totes les persones presents, fins i tot a sobre dels periodistes. Va entrar i tots els fidels el van aplaudir. Molts de cops van aplaudir els gestos i les paraules de monsenyor Pardo, de principi a fi.

Va ser una cerimònia espectacular, concelebrada pel nunci, dos cardenals, setze bisbes, dos centenars de preveres de diferents diòcesis, l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, i el de Poblet, Josep Alegre, i el prior de Solius, Enric Benito. Calia comptar-hi, a més, vint-i-cinc acòlits i una trentena de seminaristes de Terrassa. El bisbe Francesc es va cuidar prou de ressaltar la presència d'aquests seminaristes vallesans en la seva al·locució. Per això, en referència a la manca de vocacions a les comarques gironines, Pardo va fer una crida al jovent gironí a entrar al seminari per cobrir la manca de vocacions sacerdotals.

«UT VITAM HABEATIS»
En l'homilia, el nunci va explicar el lema episcopal del nou bisbe: «Ut Vitam Habeatis (perquè tingueu vida). Tot comentant aquest text, el papa Benet XVI afirma: Tots anhelem la vida i la llibertat. Però quan només un vol ser propietari de la vida, aquesta vida es fa cada vegada més buida, més pobra; fàcilment hom cerca finalment l'evasió en la droga, en el gran engany. I sorgeix aleshores el dubte sobre si viure és, en veritat, un bé. No. D'aquesta manera no trobem la vida.»

A un quart i deu de set, Francesc Pardo i Artigas, després d'un llarg ritual, en què van intervenir tots els bisbes concelebrants, amb l'anell al dit, la mitra al cap i el bàcul a les mans, va enfilar fins a la càtedra de Carlemany i va prendre possessió del bisbat de Girona. Acabada l'eucaristia i mentre el cor interpretava l'Al·leluia del Messies, de Haendel, el bisbe Pardo va passar per tota l'església i va saludar els feligresos.

ELS SETZE BISBES
A banda del nunci, va destacar la presència de Jaume Pujol, arquebisbe metropolità de Tarragona i primat, la dels bisbes emèrits de Girona, Carles Soler i Jaume Camprodon, del cardenal i arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, del cardenal emèrit Ricard Maria Carles, i dels bisbes Xavier Salinas (Tortosa), Jaume Tresserra (Solsona), Joan Enric Vives (Urgell i copríncep d'Andorra), de Jesús Estaban Català Ibáñez (Alcalá de Henares), Fidel Herráez (auxiliar de Madrid), Agustí Cortés (Sant Feliu de Llobregat), Joan Piris (Lleida), Josep Àngel Sais Meneses (Terrassa), Romà Casanova (Vic), Jesús Sanz (Jaca-Osca), André Marceau (Elna-Perpinyà), Demetrio Fernández (Tarassona) i Cecilio Raül Verzosa (Oviedo).