A dins de la catedral hi havia poc espai per als feligresos lliures, els que no hi van anar amb passi de convidat. Vet aquí que unes desenes, per no dir un parell de centenars, van haver de quedar-se al carrer. A la plaça dels Apòstols prou que s'hi van parar cadires i s'hi va instal·lar una pantalla gegant de televisió. Però a les cinc de la tarda –perquè va començar en punt, quan el campanar de la catedral tocava l'hora en punt–, amb el sol que feia, per aquella pantalla no es veia res. Aquella gent estava indignada i va protestar. El bisbe Pardo va tenir el detall de sortir a saludar-los, i ells el van victorejar. Més que mai es va fer palesa la necessitat de prendre una decisió sobre l'orgue de la seu. Afortunadament, les tres pantalles gegants permetien veure la panoràmica que aquella andròmina tapa.

A dins de la catedral, entre els convidats, destacaven les autoritats, locals, nacionals i estatals, polítiques, econòmiques, culturals, militars i policials. La representació institucional l'encapçalaven l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, el vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal. També hi va ser el president de la Diputació, Enric Vilert, que no hi era fa quinze dies, quan el bisbe Soler es va acomiadar. També hi van ser el subdelegat del govern de l'Estat, Francesc Francisco-Busquets; Jordi Martinoy, el president de l'Audiència de Girona, Fernando Lacaba; la rectora de la UdG, Anna Maria Geli; senadors i diputats al Parlament i al Congrés, i representants de l'exèrcit, dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Civil. A més, hi va haver molts de representants de Torrelles, de Granollers i de Terrassa, municipis als quals ha estat vinculat el nou bisbe de Girona. I de Torrelles van venir un parell d'autocars de vilatans.