La novel·la narra la història d'un publicista reconegut, antic periodista, que té un infart bastant greu (el tercer) i es veu empès a replantejar-se la vida. «S'adona que ha passat de sumar experiències a restar-ne –argumenta Bodí– i veu que el seu futur no serà qualitativament millor si segueix igual.» En plena crisi pren consciència que sent el soroll de la resta, i d'aquí ve el títol del llibre: «De fet, quan aturem el vertigen de la vida quotidiana, la monotonia, la professió, sembla que el silenci soni, com en l'expressió del temps que passa. Aleshores tens una sensació de pèrdua irremissible.» A partir d'aquí el protagonista, Bataller, decideix «canviar d'aritmètica i de gramàtica» i fa una aposta per l'art, la ficció i el somni.

El novel·lista assegura que no es tracta de cap novel·la psicològica o reflexiva, sinó que conté molta ironia. Això sí, darrere s'hi amaga una crítica: «He triat que fos publicista perquè encarna la societat de consum, l'escissió del subjecte contemporani, la fragmentació, la desconstrucció...»

El professor de filosofia assegura que no es tracta d'un llibre autobiogràfic. Ara bé, està convençut que «tothom té un infart, ja sigui real o simbòlic, algun dia».