«Faig el tercer curs d'administració i direcció d'empreses; he anat a un parell de classes de fiscalitat de l'empresa i com que no entenc res no penso tornar a l'aula; provaré de fer un intensiu abans de l'examen», explica la Gemma, estudiant de la Universitat de Barcelona (UB) de vint-i-dos anys. Com ella, alguns estudiants prefereixen anar a acadèmies privades a preparar els exàmens universitaris. Un curs intensiu costa, aproximadament, uns 120 euros i hi ha classe tres hores diàries durant la setmana prèvia a l'examen. Alguns docents de la universitat es queixen perquè aquesta oferta fomenta l'absentisme. «Els primers dies de curs tots els alumnes vénen a classe, però a partir del primer mes es noten les absències; no sabem on són tots els estudiants, però sí que és cert que alguns opten pels centres privats», diu en Carlos Seara, professor de matemàtiques de la Facultat d'Informàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). I hi afegeix que quan l'any passat van començar a passar llista per tenir un mínim de control «algunes persones d'aquests centres privats van venir a la universitat a queixar-se perquè les seves aules s'havien buidat, ja que els estudiants van tornar a la universitat per por que si no assistien a classe suspenguessin». Xavier Albert, professor de l'acadèmia Sol, declara que «a la universitat els professors han d'explicar la teoria i no hi ha temps per fer exercicis». Als cursos intensius s'explica només la teoria bàsica i es dedica la major part del temps a resoldre exercicis pràctics. Segons Luis Esteve, del centre privat Epsilon, l'èxit de les acadèmies es deu a la ineficàcia d'alguns professors de la universitat. «Si un alumne paga menyspreant allò que és gratis és per alguna cosa», diu. Els alumnes corroboren aquesta versió: «La culpa és del professor, que no sap explicar-se», relata en Marc, estudiant de la UPC. Per part seva, l'Arnau, també estudiant de la UPC, explica que «la clau és que a l'acadèmia aprens a fer un examen».

Els centres privats fan servir exàmens de convocatòries anteriors i apunts dels professors universitaris per preparar els alumnes. Carlos Seara pensa que el fet que els estudiants optin per un curs intensiu «no és un problema de la universitat, sinó de la societat, que es basa en la llei del mínim esforç». Els docents universitaris creuen que en una setmana no hi ha temps d'assimilar el que s'hauria d'aprendre en un semestre. «El millor és que els estudiants vinguin a classe, escoltin, facin exercicis i preguntin allò que no entenen, ja sigui a l'aula, per mitjà del correu electrònic o a les hores en què els professors atenen els alumnes», diu la Mercè Costa, professora de fiscalitat de l'empresa de la UB. Els estudiants universitaris expliquen que els cursos intensius de les acadèmies els permeten aprovar unes quantes assignatures. Els professors universitaris, per la seva part, asseguren que no funcionen. Sigui com sigui, la Gemma ja ha fet la seva elecció: s'ho jugarà tot a una carta; mirarà d'aprovar l'examen de fiscalitat de l'empresa apuntant-se a un intensiu. I a l'aula, la Mercè Costa nota les absències.