El bosc de la Marquesa i punta de la Mora és l'espai més emblemàtic del litoral del Camp de Tarragona, i és alhora el símbol del triomf de la mobilització ciutadana tarragonina i del moviment ecologista envers la preservació dels espais naturals meridionals. La seva conservació com a espai d'interès natural ha esdevingut un referent i ha motivat l'efecte dominó cap als espais més propers: la desembocadura del riu Gaià, els muntanyans i salats de Torredembarra, el gorg de Creixell, la platja Llarga, i l'anella agroforestal de Tarragona.
Pel que fa referència a la gestió mediambiental de l'espai, cal reconèixer el mèrit d'haver aconseguit un projecte LIFE i haver engegat una interessant tasca pedagògica i de descoberta per als ciutadans. Però el que no s'ha dut a terme ha estat la gestió forestal de l'espai. Si s'afegeix la complexa relació de competències que hi ha entre les diferents administracions públiques sobre l'EIN, i la imminent creació de l'anella verda agroforestal tarragonina, fa que s'hagi de crear un ens supramunicipal que configuri el pla de gestió del bosc de la Marquesa. Un pla que no pot anar deslligat del projecte de gestió de l'anella verda agroforestal tarragonina, i que no hauria de permetre que projectes com el camí de Ronda i el passeig de la Platja Llarga de Tarragona, redactat per la secretaria de Costes de l'Estat, es puguin tirar endavant, ja que suposarien una ferida mortal i irreversible per a l'EIN. El bosc de la Marquesa ja disposa d'una xarxa de camins perimetrals, transversals i longitudinals, de terra i d'arena, i no té cap necessitat d'eixamplar-los. Cal evitar una major pressió antròpica sobre l'EIN, i s'ha de regular la seva mobilitat. S'han d'obviar les neteges del sotabosc i s'han de realitzar d'una manera molt acurada les esclarissades del bosc, per tal de preservar un dels millors savinars litorals que es conserven a Catalunya i un sotabosc molt divers i ric amb espècies com el llentiscle, l'arçot, l'aladern, l'arítjol, l'ullastre, el margalló, el lligabosc, el càdec, el garric, l'esparreguera boscana, el romaní..., que serveix d'aixopluc per a la fauna. Cal aturar l'extracció d'argila groga dels penya-segats de la platja de la Cala Fonda que provoca una gran erosió, regular l'accés motoritzat a la zona tal com s'ha fet aquest estiu, recuperar els marges de pedra seca, instal·lar el centre d'interpretació de la natura al Mas Grimau i millorar la senyalització de l'espai. En definitiva, la supervivència del bosc de la Marquesa està en perill, i només depèn d'un pla de gestió que reguli els seus usos, que tingui un pressupost real, i que senzillament el protegeixi d'amenaces absurdes i irracionals. És necessari que s'incorpori veloçment al futur Parc Natural de les Terres del Gaià.
