Aquests dies se'ns informa de les mesures que van desplegant els diferents governs i que van dirigides a fer la trompada menys sagnant a aquells que van generar la crisi però que tenen a veure ben poc amb els que més la patiran. Perquè aquesta crisi aviat es contagiarà al que anomenen «economia real» i arribarà sens dubte als més febles. Treballadors de tot el món veuran que les seves feines es fan més precàries i inestables o desapareixeran.
Entre els que poden patir més la crisi hi ha els països més empobrits. Els que durant anys han vist les seves economies ajustades a les necessitats de les economies del nord, gràcies als savis consells d'institucions com ara el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, ara es veuen més exposats que ningú als efectes reals de la crisi. Les seves exportacions es reduiran i serà difícil i costós passar de produir oli de palma per a biodièsel a produir aliments per als seus ciutadans. Els seus ingressos via crèdit internacional, ajuda oficial al desenvolupament, remeses d'immigrants o inversió estrangera també es rebaixaran substancialment. Els seus pagaments de deute extern s'incrementaran, pel fet que augmentaran els tipus d'interès. Els seus treballadors veuran com les empreses estrangeres que havien obert fàbriques decideixen tancar-les fins que arribin temps millors. Les seves poblacions tindran cada dia més dificultats per pagar els creixents preus dels aliments, encara que els seus camperols no cobraran més per la producció d'aquests mateixos aliments. Els països del sud, que no tenen res a veure amb l'origen d'aquesta crisi, seran entre els que més la patiran. Però les mesures que es prendran tindran a veure ben poc amb les seves necessitats.
Els moviments i les organitzacions socials que ens identifiquem amb això d'Un altre món és possible fa anys que diem que l'economia neoliberal és altament especulativa, i que la bombolla financera havia d'esclatar algun dia. Ja fa temps que proposem taxes per al control dels fluxos de capital o el tancament de paradisos fiscals, ens oposem a la liberalització radical dels mercats financers, posem sobre la taula alternatives a l'arquitectura financera internacional. Fa anys que afirmem que cal superar d'una vegada aquesta salvatge etapa de capitalisme neoliberal i passar a un altre model econòmic el qual em nego a batejar, però que ha de ser més humà, solidari, sostenible i just. Voldran escoltar-nos, ara?
Si volen escoltar alternatives reals i possibles, sàpiguen que aquests dies celebrem a tot el món la Setmana d'Acció Global contra el Deute i les Institucions Financeres Internacionals (www.quideuaqui.org). Seran molt benvinguts a construir el futur amb nosaltres.
