Durant la vista, celebrada ahir al jutjat de primera instància número 23, les dues parts no van transigir en les seves posicions. D'entrada els propietaris, que actuen com a demandants, defensen que l'immoble està ruïnós, ja que el cost de les reformes que s'hi han de fer supera el 50% del valor de l'edifici. A l'altre extrem hi ha els llogaters, que argumenten que la intenció real dels propietaris és fer-los fora mitjançant el subterfugi legal de la declaració de ruïna. Dit sense embuts, asseguren que se senten víctimes d'un cas clàssic d'assetjament immobiliari.

En aquest context, el judici d'ahir va contribuir a augmentar la sensació de confrontació, i també confusió, que envolta el cas. En la seva declaració, la propietària, Núria Puigpelat, va negar que hagués rebut requeriments de manera insistent per part dels veïns per reparar els molts desperfectes que, ara mateix, té la construcció, de més de 110 anys. Un argument que xoca amb el que minuts abans havia formulat una inquilina que, com a exemple de la deixadesa que mostra el bloc, va explicar que es va trigar mesos a arreglar una avaria elèctrica que afectava tots els pisos.

Ara bé, la discussió més sucosa va arribar amb el testimoni dels pèrits. El que ha estat contractat pels propietaris es va ratificar en les conclusions del seu informe, que dictamina que l'immoble té un valor de 340.000 euros, i que les remodelacions necessàries pujarien a 198.000. En el seu torn, però, els dos experts contractats pels veïns van aportar un matís transcendental a aquest càlcul: a l'hora de fer la valoració de l'immoble, els propietaris han fet servir un model equivocat del Butlletí Econòmic de la Construcció. Què vol dir això? Doncs que s'ha valorat l'edifici com si fos un habitatge protegit –que no ho és–, com si no tingués parets mitgeres –en té una– i com si la seva alçada fos de quatre plantes –en té cinc–. Una disparitat de criteris que va provocar escenes surrealistes durant la vista, com la discussió motivada per un fet tan aparent com quina és l'alçada de la construcció. O sigui, que, un cop fets els seus números, els dos pèrits dels inquilins sostenen que l'immoble de Vallespir 25 té un valor de més de 800.000 euros. Per contra, les reparacions oscil·larien entre els 106.000 i els 196.000 euros, unes sumes que, ni de bon tros, arriben al percentatge (50%) que fixa l'article 118 de la llei d'arrendaments urbans (LAU) per decretar un estat de ruïna.

Amb aquest panorama, la solució serà salomònica. Caldrà esperar a la valoració d'un quart informe pericial, demanat pel jutge instructor, que tot just s'ha fet aquesta setmana. Veient que totes dues parts tampoc es posaven d'acord sobre qüestions tan bàsiques com és l'estat de conservació actual del bloc o quantes plantes té, el jutge va anunciar ahir que l'anirà a reconèixer en persona abans de dictar sentència.