Diuen que en temps de crisi un dels sectors que més pateix és el de l'oci. A Cabrils la davallada econòmica mundial o ha passat de llarg o s'intenta oblida amb champagne del bo. I és que el sopar de maridatge amb aquesta beguda francesa va ser tot un èxit perquè una trentena de persones es van apuntar a una degustació que ja és tota una tradició a l'Hostal de la Plaça de Cabrils, un establiment carregat d'història i que ha sabut combinar la cuina tradicional catalana amb les últimes tendències que es mouen als fogons.

Aquesta vegada, i es tractava de la desena, tots els plats s'acompanyaven amb champagne, una experiència que els comensals més experimentats no es volien perdre. Al sopar, hi dominaven les parelles de mitjana edat avesades a degustar el bo i millor. Una jove enòloga francesa, Anne-Sophie Gillet, de la casa Moët Chandon va ser l'encarregada d'iniciar els comensals a una beguda que a Catalunya, normalment, es reserva per a les postres o l'aperitiu dels dies de festa. «A França és tradició beure tot l'àpat amb champagne», assegurava l'enòloga. També va reclamar que es posi fi al costum català de servir el cava gairebé congelat. «A uns set o vuit graus ja poden estar a la temperatura perfecta», assegurava, davant la incredulitat d'alguns dels assistents que segurament a casa seva, de tota la vida, deuen haver sentit la frase que el cava, millor fred. Gillet, filla de Bordeus, on la seva família té unes vinyes, va fer una mica d'història sobre les bodegues Veuve Clicquot, que daten de principi del segle XVIII. Les caves les va fundar Philippe Clicquot-Muiron, però qui realment va fer pujar el negoci com l'escuma va ser la seva vídua. Madame Clicquot es va envalentir davant de les crítiques que va aixecar que una dona es posés davant d'un negoci. Tenia 27 anys, s'acabava de quedar vídua i, a sobre estava embarassada. Tot i els entrebancs, la grande dame, va aconseguir aixecar un imperi que avui encara perdura. Va deixar de banda tots els altres negocis que tenia la família i es va concentrar de manera exclusiva a fer xampany. Des del 1987 aquesta marca forma part de les marques de luxe de Louis Vuitton –de bosses i sabates– Hennessy, el conyac que es va servir amb les postres. A més d'explicar els tons, els sabors i les olors de cada xampany, Gillet va fer una demostració que va arrancar aplaudiments: va aconseguir destapar una ampolla sense aparent esforç. El tap de suro va deixar pas a la beguda espumosa sense fer gens de soroll.

Per començar el sopar, una delícia francesa: un foie que es va maridar amb un champagne Carte Jaune. L'amanida de créixens i les vieires amb trompetes de la mort sobre un puré de castanyes van acompanyar dos champagnes de bandera: el Carte Jaune i el Vintage 2002 blanc. La reina de la nit no va trigar a arribar. Es tracta de La Grande Dame 1998, una ampolla que costa més de 200 euros. Per acompanyar, un filet de llobarro rostit. La cua de bou amb arròs bomba va servir per tastar una altra gamma que treballen les bodegues Veuve Clicquot: un xampany rosat. Al final, els comensals se'n van anar ben convençuts. Perquè quan els productes són de qualitat tant li fa l'ordre amb què se serveixen els plats o amb la beguda que s'acompanyin.