Les discrepàncies entre els socis de govern sobre la bondat de la llei estatal de la memòria històrica per fer justícia a les víctimes de la guerra i el franquisme planen ara sobre la causa de Companys. Els socialistes i ecosocialistes hi van votar a favor, però ERC s'hi va oposar perquè no anul·lava els judicis sumaríssims. Ara, el conseller Saura ha optat per acollir-se a les vies que obre aquesta norma amb l'objectiu d'aconseguir, al final del procés, la nul·litat de la sentència del consell de guerra que va condemnar Companys sense garanties jurídiques. I el primer pas el farà avui, a contracor d'Esquerra. Saura acompanyarà Gally al Ministeri de Justícia perquè sol·liciti una declaració de reparació de l'únic president europeu escollit democràticament que va ser executat pel feixisme. Després, amb aquest document a la mà i l'argument que la llei de la memòria declara «il·legítims» els tribunals, jurats i òrgans penals, i subratlla el «caràcter radicalment injust de totes les condemnes», el govern estudiarà «amb quins mitjans» es dirigirà al Tribunal Suprem per reivindicar la nul·litat del judici al president, segons va aclarir Saura.
ERC divergeix de l'estratègia empesa pel conseller ecosocialista i, a través d'una carta, ha demanat temps a l'executiu perquè debati internament si ha de ser la Generalitat i no la família la que encapçali el procés per aconseguir la nul·litat. Fonts del Departament d'Interior, no obstant això, subratllen que Saura va comunicar a temps al president de la Generalitat, José Montilla, i al conseller de la Vicepresidència, Josep-Lluís Carod-Rovira, que engegaria el procés. Ahir, el conseller d'Interior es va protegir en la literalitat de la llei de la memòria per justificar el fet que sigui la néta de Companys qui sol·liciti la reparació al ministeri, atès que la norma fixa que són el cònjuge o els familiars fins a segon grau de les víctimes els que han de demanar la declaració; si no hi ha ni cònjuge ni familiars, ho pot fer una institució pública, si l'afectat hi va exercir un càrrec. El conseller va emplaçar sense embuts Esquerra a llegir-se la llei. També va garantir que es comença a complir la resolució aprovada pel Parlament en el debat de política general i que emplaça el govern a «realitzar totes les actuacions jurídiques i polítiques pertinents per a l'anul·lació d'un judici que mai no s'hauria d'haver celebrat».
Els republicans, no obstant això, defensen que el govern hauria de reivindicar directament a l'administració espanyola la nul·litat de la sentència, encara que això generés tensions amb Madrid. I fer-se enrere en la demanda d'una declaració que té una base jurídica qüestionable. Coincidint amb el criteri d'entitats memorialistes, ERC s'aferra a l'esperança que si es declarés la nul·litat de la causa a Companys s'esvairien els arguments per no declarar nuls tots els judicis i deixar d'obligar, tal com ho fa la llei de la memòria, que les famílies emprenguin un via crucis judicial perquè es faci justícia.