diumenge, 12 d'octubre de 2008
> Brown aplica la llei antiterrorista a Islàndia
En un món amb unes finances globals, la fallida de la banca d'Islàndia ha provocat pèrdues de més de 5.000 milions d'euros a 300.000 particulars i 108 ajuntaments britànics. El conflicte econòmic ha derivat en un conflicte diplomàtic per la negativa del govern de Reykjavík a cobrir els dipòsits dels seus bancs a l'estranger. La guerra dels dipòsits recorda l'enfrontament que van protagonitzar tots dos països a finals dels anys 70, quan el Regne Unit va enviar la Royal Navy a protegir els pescadors britànics afectats per la decisió d'Islàndia d'estendre fins a les 200 milles les seves fronteres marítimes per preservar els bancs de bacallà. Ara la crisi financera ha comportat el col·lapse de l'economia del país. Les transaccions en borsa han estat suspeses i els tres grans bancs, Kaupthing, Landsbanki i Glitnit, nacionalitzats, arruïnen els accionistes, condemnen a l'atur gran part dels seus empleats i provoquen el pànic entre els estalviadors atrets en els últims anys amb la promesa d'altes remuneracions en els dipòsits. És per això que el primer ministre britànic, Gordon Brown, s'ha compromès a garantir als seus ciutadans que el govern respondrà d'aquests dipòsits, i assegura que portarà el govern d'Islàndia als tribunals perquè pagui la factura. Així mateix, té previst requisar tots els interessos islandesos a les illes britàniques, alguns dels quals estan valorats en 9.600 milions d'euros. Els islandesos entenen que el Regne Unit vulgui defensar els interessos dels seus ciutadans, però el primer ministre Haarde s'ha declarat ofès per la decisió del govern britànic d'utilitzar la legislació antiterrorista aprovada després de l'11-S per congelar els béns islandesos a les illes britàniques.
|
