En un moment en què tota l'economia peta, a cap pressupost municipal li deu venir d'un parell de centenars d'euros, ni tan sols dels 523 que s'ha gastat un càrrec de confiança del govern de l'Hospitalet, pagant a compte de l'Ajuntament un tiberi de tres comensals en un restaurant de Santi Santamaria. No és estrany, però, que populars i convergents hospitalencs hagin denunciat l'ús alegre de les despeses de representació fet per regidors i càrrecs de confiança d'aquell govern local del qual fins fa quatre dies era alcalde l'actual ministre Celestino Corbacho. És normatiu que els polítics governants a l'Hospitalet de Llobregat puguin gastar fins a 5.000 euros anuals per atencions en funció del càrrec i, si se'ls n'ha anat la mà, fer quadrar els números segons les factures presentades, com va passar l'any 2007, en què dos regidors van tenir necessitats representatives de fins a nou mil i deu mil euros, respectivament. Sembla que un interventor municipal competent, si arriba el cas i és cert el que l'oposició denuncia, sempre pot autoritzar factures extraordinàries i assegurar-ne la normalitat.

La llista de factures compulsades és pura delícia, amb un doble menú complet i un d'infantil, presentat per una regidora que segur que havia de negociar amb un infant alguna concessió municipal, o una mariscada de dos-cents euros per a dos comensals, indiscutiblement necessària per concretar un programa de reinserció social. No són menys les minutes generades en sopars de dissabte o en dinars de diumenge, en restaurants de luxe, explicables pel fet que els polítics «treballen les vint-i-quatre hores dels set dies de la setmana», segons ha fet saber un portaveu de l'equip de govern. Pobres polítics, han d'anar a seure a la taula d'un restaurant i triar entre les menges d'una suculenta carta perquè no tenen temps ni d'anar a dinar a casa en diumenge. Encara sort que, per mantenir la unitat familiar, queden amb la parella i els fills per trobar-se al menjador del restaurant i poder estar una estona junts: aleshores, és clar, és la partida corresponent del pressupost municipal, la que ha de suportat la factura generada.

Però la perla de la llista és la factura que un regidor socialista va presentar i que l'interventor va autoritzar, amb el contingut d'una paella per a dues persones a la cala nudista de la Morisca de Sitges. Talment, això no és el que era, i ara el sacrifici dels polítics arriba a límits impensables. Per ser un bon regidor no n'hi ha prou de treballar vint-i-quatre hores durant set dies a la setmana i haver de menjar un dia rere l'altre menús de degustació. Ara, el sentit de responsabilitat fa que qualsevol regidor fins i tot hagi de quedar en pilota picada davant una variada concurrència. És evident que cada vegada el món de la política necessita més especialistes contrastats.