A la menuda sala d'actes del Museu d'Art de Girona, plena de polítics, cuiners, periodistes, familiars i amics de la pastisseria Castelló, la humitat era tan alta, que sufocava. El tast del dolç de pasta fullada farcida de crema, fregida i ensucrada i la copa de xampany fresc va salvar més d'un desmai.

Julià Castelló, pastisser del carrer de Santa Clara, va convocar la reunió per vindicar-se i presentar l'anomenat «xuixo de Can Castelló, l'autèntic de Girona». «Vull col·locar el xuixo on ha d'estar, a un nivell alt. És un deure històric ennoblir aquest producte estrictament gironí», va dir Castelló, abans de recordar que de les tretze, 13, pastisseries que hi havia en el zenit del xuixo al centre de Girona –Barri Vell, Mercadal i carrer Nou–, avui només en queden quatre, 4. L'origen de la seva acció és la irrupció del xuixo industrial, que n'ha fet baixar la qualitat general. Va voler defensar tots i cada un dels xuixos artesanals que es fan a Girona i en va destacar un: el luxe gironí: acabat de fer i menjat amb xocolata negra.

Pilar Mundet, vicepresidenta del Patronat de Turisme, única representant institucional a l'acte –no hi havia ningú de l'Ajuntament de Girona, tret del cap de l'oposició i descendent de pastissers, Carles Puigdemont–, va comparar el record del xuixo amb la magdalena de Proust. El cuiner Joan Roca es va declarar xuixoaddicte i visitant de pastisseries artesanes. Joaquim Nadal, que era entre el públic però va parlar, va evocar els xuixos de Joan Pujolràs i els de can Puig de la Cort Reial i els xuixets de la granja Mora. L'actor Martí Peraferrer va llegir en format d'epístola de missa dominical un text brillant de l'escriptor Josep Maria Fonalleras sobre «el cilindre suprem» que havien inventat els gironins poc abans del setè dia: «El xuixo és el tapís de la creació de la gastronomia gironina.»