La malastrugança que havia perseguit la Joves amb el cinc de nou amb folre ara fa dos anys va tornar ahir a la plaça de braus. La confiança que hi tenien va fer que l'encaressin en la primera ronda, mostrant a la plaça que jugaven per la victòria. El castell va mostrar fins i tot més bones mides que el de Sant Fèlix, però amb alguns moviments al pis de sisens, el pom de dalt va cedir quan l'enxaneta traspassava cap als dos pilars. Una llàstima, perquè el castell els condicionaria el concurs.

Amb la primera ronda en blanc, la Joves va buscar puntuar amb el tres de nou amb folre, que va descarregar. En la tercera volta, els diables vermells tornaven a la càrrega amb el dos de vuit sense folre, un castell que els hauria fet entrar al Concurs. Aquest cop un error en l'execució no va permetre coronar-lo. L'ascens de la petita aixecadora va ser força lent, i l'enxaneta va atrapar-la. El dos de vuit estava bé, però és un castell traïdor: els dosos van cedir quan l'aixecadora es disposava a col·locar-se. Era evident que els vallencs no tenien el dia, de manera que van aparcar la gamma extra per anar a buscar el bronze. Fins i tot el quatre de nou amb folre, va ser difícil. «Carregar-lo ja ha estat un premi», opinava el cap de colla, Pere Rico. El castell va pujar molt rebregat, i un cop coronat va acabar ensorrant-se per baix. Un bonic cinc de vuit va ser el seu darrer castell.

DEURES PENDENTS
La lluita dels Capgrossos era ben diferent de la dels vermells, perquè ja divendres havien descartat el que hauria estat el seu primer intent de dos de nou. Així, l'objectiu dels maresmencs era repetir la tripleta màgica que havien aconseguit per Les Santes.

Amb el tres de nou descarregat amb què van encetar l'actuació demostraven que l'accident de Reus havia estat només això, un accident, i que al tres li tenen la mida presa. Això del quatre, però, són figues d'un altre paner. Després d'un primer peu desmuntat, el segon tampoc no oferia prou garanties, i assenyadament van optar per desestimar-lo. Aquí van topar, però, amb la nova normativa, que enguany no permetia desmuntar més d'un peu sense perdre ronda. Els Capgrossos, doncs, van quedar sense puntuar, i van tornar-hi en la tercera ronda. Aquest cop el van aixecar en el primer intent, però el castell es va tancar molt a sisens i van haver-lo de desmuntar. El cinc de vuit i el dos de vuit amb folre van tancar l'actuació dels de la camisa blau marí.

XICOTS ENCALLATS
Entre les colles que no lluitaven per les primeres posicions també hi va haver alegries i decepcions. D'entre les que van marxar més satisfetes destaquen els Castellers de Lleida, que van aconseguir la millor actuació de la seva història, descarregant per primer cop tres castells de vuit i afegint-hi el pilar de sis carregat. En l'altre costat de la balança, uns Xicots de Vilafranca que continuen sense passar del quatre de vuit, i uns Nens del Vendrell que tampoc no han reeixit en els intents d'apujar el llistó amb el pilar de sis.