Malgrat que els vilafranquins van guanyar ahir el Concurs amb una relativa comoditat, al principi de la cita no les tenien totes. Els de David Miret havien fet una temporada més irregular que altres anys, i a més es miraven de reüll unes colles vallenques que arribaven al Concurs més fortes que en les darreres edicions. Amb el record ben viu del Concurs de l'any 2006, en què una Colla Vella que no semblava que estigués en gaire bon moment els va posar les coses molt difícils, els Castellers de Vilafranca anaven amb peus de plom. Així, els de David Miret, que sortien primers de les colles capdavanteres, van engegar amb el seu valor més segur: el quatre de nou amb l'agulla. Ja fos pels nervis o per aquella hora tan matinera –eren dos quarts d'onze–, els vilafranquins van patir d'allò més per descarregar el castell. Tot i així, ja s'havien apuntat el primer gol de la jornada, i era el moment de continuar amb el programa conservador. El cap de colla, David Miret, ja havia manifestat la voluntat de no tirar castells superiors si les altres colles no els posaven prou pressió. Com a castell de gamma extra segur, per als verds res millor que el pilar de vuit amb folre i manilles. Dit i fet: es van embutxacar un espadat de vuit pisos que no va semblar en perill en cap moment. En tercera ronda els verds sí que van decidir arriscar-se; si es podia matar el Concurs, aquell era el moment idoni. L'estructura clau era el dos de vuit net, un castell que no s'ha pogut completar mai. Malgrat tot, van poder carregar el castell in extremis, fins al punt que el jurat va haver de tornar a veure el vídeo per corroborar-ne finalment la validesa. Per si de cas, però, van voler rematar la feina. Els de Cal Figarot tenien com a objectiu de temporada el quatre de nou net i ahir van voler demostrar la seva tècnica amb aquest castell. El quatre va pujar molt bé, i el van poder carregar. Fins i tot l'haurien pogut completar, però la canalla es va precipitar en la sortida i es va emportar la resta del castell. Tant li fa, perquè David Miret estava més que satisfet: va poder celebrar el seu primer Concurs com a cap de colla i el quart consecutiu dels Castellers de Vilafranca, fita que no ha aconseguit cap més colla.
ELS ROSATS, A REMOLC
«Dues caigudes pesen.» Així es manifestava Rafael Pena, el cap de colla rosat, i tenia tota la raó del món. Les caigudes amb el pilar de vuit i el cinc de nou van deixar tocada una Colla Vella que va ser víctima de la indecisió dels seus castellers en els quatre de nou amb el pilar que va provar en tercera i quarta ronda, després d'haver-se decidit per aquesta estructura en comptes d'una de més arriscada, el tres de nou amb el pilar. En el primer, que no tenia males mides, va baixar la canalla. En el segon, que estava desquadrat i tenia molt poques garanties d'èxit, va ser un sisè qui va tirar avall. Si aquest castell hagués arribat a bon port, tenien algun as ben guardat per intentar esgarrapar la victòria als verds. Les calculadores treien fum amb les puntuacions del tres de nou amb el pilar, el dos de vuit i net i, fins i tot, el dos de nou amb folre. Al final no van fer falta, perquè als rosats només els quedava una ronda i no hi havia manera de superar els verds. A més a més, la segona plaça ja era seva. Ningú podrà dir, però, que no van lluitar fins al final.
)
)
