| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dissabte, 4 d'octubre de 2008 > Mor un bisbe catalanista i proper
Joan Carrera, de 78 anys, va morir ahir després d'haver estat quinze dies hospitalitzat per una hemorràgia cerebralS. PÉREZ. Barcelona El bisbe auxiliar de Barcelona, Joan Carrera i Planas, va morir ahir als 78 anys arran d'una hemorràgia cerebral. Carrera serà recordat pel compromís amb Catalunya i amb la seva gent, i pel fet de ser un ferm defensor de l'Església catalana. Conegut i estimat pels fidels pel seu tarannà dialogant i proper, ha estat bisbe auxiliar de Barcelona durant els darrers disset anys. La seva trajectòria, però, va començar com a mossèn en diverses parròquies de l'arquebisbat de Barcelona, on va deixar petja. Vinculat al moviment obrer i a les lluites contra l'exclusió dels més desafavorits, primer va guanyar-se la fama d'antifranquista i més tard, la de mediador. Carrera era, sobretot, una persona d'Església. La capella ardent s'obre avui a la catedral de Barcelona.
Una malaltia inesperada. El bisbe Carrera es va trobar malament el divendres 19 de setembre quan era amb els seminaristes de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat fent exercicis a la Casa d'Espiritualitat del Miracle, al Solsonès. La reacció va ser ràpida. Després de portar-lo a l'hospital de Manresa, el van traslladar amb un helicòpter medicalitzat a la Vall d'Hebron de Barcelona. Hi arribava en estat crític, amb una hemorràgia cerebral. Els metges van decidir intervenir-lo quirúrgicament. Va estar ingressat a la unitat de cures intensives (UCI) des de llavors. El seu estat va empitjorar dijous. A Carrera, el van acompanyar la seva família i diversos membres de l'arquebisbat de Barcelona com ara el cardenal Lluís Martínez Sistach. El mateix arquebisbe el definia ahir com un home «generós, profund i encertat» cap a l'Església i el país. Joan Carrera i Planas va néixer l'any 1930 a Cornellà de Llobregat. Va ser ordenat prevere el 1954 a Montserrat. L'abat Josep Maria Soler recordava l'estret lligam de Carrera amb l'abadia i molts dels monjos, i destacava la seva preocupació pels temes socials i el seu compromís amb els pobres. La seva primera destinació va ser la parròquia de Santa Eulàlia de la Provençana de l'Hospitalet de Llobregat. A principi de la dècada dels seixanta va arribar a la parròquia de Sant Antoni de Pàdua, al barri de Llefià de Badalona. Com destaquen moltes veus de l'Església, el llavors capellà obrer va donar testimoni d'austeritat i suport a les lluites laborals i socials del moment. Així, va obrir les portes de la parròquia als impulsors de Comissions Obreres, a més de promoure una cooperativa d'habitatges al barri. El seu lligam amb les comunitats catòliques, sobretot del Barcelonès Nord, el Maresme i el Baix Llobregat, no es va trencar mai. L'any 1991, el papa Joan Pau II el va nomenar bisbe auxiliar de Barcelona. Uns mesos abans havia designat Ricard Maria Carles perquè substituís el cardenal Narcís Jubany com a responsable de l'arxidiòcesi metropolitana. Com a bisbe auxiliar, Carrera ha treballat amb dos cardenals: Ricard Maria Carles, amb qui va tenir algunes discrepàncies, i Lluís Martínez Sistach. Va ser un home treballador i capaç de dinamitzar les zones de l'arquebisbat de les quals s'encarregava. Actuava amb honestedat i mirava de frenar possibles situacions de tensió apostant pel diàleg. Va saber guanyar-se l'estima des de la posició de mossèn ras, i també des del càrrec de bisbe auxiliar. Com diu el mossèn Jaume Aymar, era «un home que vivia amb molta senzillesa» i que «sense fer molt soroll anava treballant per als altres». Durant la seva trajectòria va haver de fer tots els papers de l'auca, la qual cosa li va permetre conèixer bé les persones. Quan va fer els 75 anys, el bisbe va presentar la renúncia al Vaticà. No la hi van acceptar. En els darrers mesos, però, s'havien intensificat els rumors que situaven persones properes a l'arquebisbat com a bisbes auxiliars, una figura reclamada pels cristians de base. Amb la mort de Carrera, Barcelona es queda òrfena de bisbes auxiliars. Un perfil de Joan Carrera no seria complet sense tractar el vessant catalanista. El bisbe era «cristià i català a totes», com afirmava ahir el degà de la Facultat de Teologia, Armand Puig. En l'àmbit eclesiàstic, Carrera va defensar la idea de la creació d'una conferència episcopal catalana, a més de reclamar l'elecció per part del Vaticà de bisbes catalans. Carrera sempre va treballar a Catalunya basant-se en els principis del concili Vaticà II. Com destacava ahir l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, el bisbe Carrera era «un gran coneixedor de la cultura catalana». En l'àmbit polític, va participar en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya i va sentir-se molt proper a Unió Democràtica de Catalunya. El bisbe, però, va tenir bona relació amb totes les forces polítiques.Tot i que no era un home excessivament mediàtic, va ser un gran comunicador. Va impulsar Catalunya Cristiana i Ràdio Estel, els dos mitjans tutelats per l'arquebisbat. Des de l'any 1991 també va col·laborar amb Revista de Badalona, on va escriure un article setmanal –La Glossa del Bisbe– que es va continuar publicant a El Punt del Barcelonès Nord fins a finals del 2003. També es va convertir en un habitual a Catalunya Ràdio. En l'àmbit cultural, Carrera serà recordat per la fundació de l'editorial Terra Nova i la publicació de diversos llibres i articles. Va ser un home bo, coherent i capaç d'establir ponts de diàleg. |
)
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
 | |||
|