La gratuïtat del transport –i també de menjador– per als alumnes de primària i ESO està establerta per la llei del sistema educatiu, la LOGSE, que es va aprovar el 1990. Aquesta norma estableix que els nens i nenes que no puguin anar a l'escola al seu municipi, per exemple, perquè viuen en un poble petit on no n'hi ha, podran anar a estudiar a una població veïna i llavors la Generalitat els paga el transport, el menjador i si cal també l'internament.

La LOGSE, però, també diu que en els casos dels alumnes que es desplacen a un centre docent dins el mateix terme municipal –seria el cas dels nens i nenes que viuen en urbanitzacions– «no s'estableix cap tipus de gratuïtat». És a dir, tot i que fins fa poc s'estava oferint també l'autobús escolar gratuïtament en aquests casos, la Generalitat no hi estava obligada. El problema va arribar quan el Departament d'Educació va congelar la partida que destina a transport i els consells comarcals, que són els que gestionen els diners, s'han trobat que la despesa és més gran que el pressupost. Llavors, en els casos en què el transport gratuït no és obligatori segons la llei, s'ha instaurat un sistema de copagament entre Educació, els ajuntaments i les famílies –que per norma general han de pagar un euro al dia–. Tot i això, es preveu que hi hagi ajudes socioeconòmiques.

Sobre la polèmica que va sorgir el curs passat a la comarca de la Selva i en aquest curs a l'Alt Empordà (sobretot a Empuriabrava), el director territorial d'Educació, Andreu Otero, afirma que quan els consells comarcals han vist que era deficitari han anat aplicant el copagament. «Mantenim la despesa que fèiem, però s'ha d'anar cap a aquest sistema tot i que entenem que la gent voldria que tot fos el màxim de barat possible. El que passa és que aquest servei no és obligatori», afirma.