De deserts, ahir només hi va haver el Cerverí de lletra per a cançó, el primer en les seves tretze edicions, perquè el Bertrana, després del disgust del seu quarantè aniversari, va poder coronar per fi un altre escriptor, i d'aquells que sempre agraden als patrocinadors: un de la casa. Sílvia Soler (Figueres, 1961), que ha publicat tota la seva obra a Columna, va recollir ahir exultant un premi que torna a situar-la al cor de la literatura després de les seves incursions en el gènere feliç de la narració d'autoajuda per a dones madures (39+1 i 39+1+1) i que li havien valgut el sobrenom de «la Bridget Jones catalana». Amb Petons de diumenge, que Columna va anunciar ahir mateix que ja tindrà a les llibreries al novembre, Soler assegura haver escrit la seva novel·la més desitjada, perquè neix de les confidències que va fer-li la seva mare, la també escriptora Carme Guasch (Figueres, 1928-1998), quan li explicava que en plena postguerra, mentre festejava amb el seu pare, havia d'anar-se a confessar cada vegada que li feia un petó que durés més dels dos segons tolerables per la rígida moral de l'època, així que va acabar pactant amb el seu enamorat que el contacte subversiu es limités només als diumenges, per estalviar-se la molèstia d'anar cada dia al confessionari sense convenciment ni penediment. «Els nostres fills haurien de saber que hi va haver un temps que estimar-se era considerat un acte pecaminós i que les dones, autèntiques heroïnes anònimes, van haver de fer la seva revolució quotidiana per conquerir la felicitat», va explicar l'escriptora figuerenca, establerta des de fa anys a Badalona, des d'on ha estat articulista d'El Punt. Valèria Isern, la protagonista de la novel·la, és una d'aquestes dones que van haver de sobreviure en un entorn hostil també als sentiments. La seva història d'amor, admet l'autora, que ha dedicat tres anys a redactar-la, «pot semblar ingènua», a pesar que gràcies a aquesta perseverança el personatge «construeix una vida plena, intensa i sàvia», contrapuntejada per l'experiència de la seva amiga Elisa, que ha preferit «buscar la realització personal i professional marxant del país». En qualsevol cas, Soler ha tractat el seu material narratiu amb «una mirada propera al docudrama», des de la perspectiva d'un narrador que exposa els fets a partir de les llargues converses mantingudes amb la gent que ha conegut Valèria Isern, intercalades amb fragments del dietari de la protagonista i de la correspondència amb l'amiga exiliada. «És la novel·la més meva de totes», va dir l'escriptora, que ha publicat també L'arbre de Judes (2001), Mira'm als ulls (2004) i El gust de ser mare (2004).

D'amor, però experimentat en plenitud, com un cant a la bellesa, la vida i les sensacions, tracta també Laia, el poemari amb què la pedagoga Eva Baltasar (Barcelona, 1978) va guanyar el Miquel de Palol de poesia. Es tracta de vint poemes que exalten l'amor per una altra dona i en el qual, segons va explicar l'autora, es poden trobar influències de la seva lectura de Miquel Martí i Pol i Maria Mercè Marçal, però també dels filòsofs Ludwig Wittgenstein i Hannah Arendt. El pensament, i una determinada reflexió sobre la identitat lligada al mateix procés de l'escriptura, és central en canvi a L'home montanià, del professor de filosofia de la Universitat de les Illes Balears Joan Lluís Llinàs Begon, un autor de 45 anys que confessa haver dedicat més de la meitat de la seva vida a llegir apassionadament els Assaigs de Montaigne. Tanta dedicació a un escriptor de fa més de cinc-cents anys i que no parla sinó d'ell mateix, com a home particular i imperfecte que assumeix la impossibilitat d'assolir certeses de validesa universal, ha motivat aquesta reflexió sobre «l'home montanià», l'home que es diu despullant-se.

De tot el cartell dels Premis Literaris de Girona, un dels més gratificants per als organitzadors va ser sense cap dubte el Ramon Muntaner de literatura juvenil, no només perquè el guanyador és fill de Girona, sinó perquè és el més jove que mai hagi estat reconegut en la història dels premis. Adrià Bofarull-Solé (Girona, 1988), estudiant d'arquitectura aficionat en la mateixa mesura a l'escriptura i al dibuix, ha ordit a Oriflama una intriga medieval ambientada en escenaris històrics de la seva ciutat.

Pel que fa al premi Lletra de llocs web va ser per a Xarxa de Mots i el bloc on dia a dia Jordi Palou i Ramon Torrent reprodueixen El quadern gris de Josep Pla per aproximar-lo a la comunitat internauta. El Cerverí de cançó escollida per votació popular va recollir-lo Ton Rulló per Moro errant.