Ja es poden haver descarregat castells de set, de vuit o de nou, que fer caminar un pilar al voltant de deu minuts és tota una altra història. Així es va demostrar ahir en un dels actes de les festes més estimats pels tarragonins: tan sols els Xiquets del Serrallo i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau aconseguien el repte. A diferència de la diada de Santa Tecla, el sol va fer lluir la baixada dels pilars des del pla de la Seu fins al balcó de l'ajuntament. Com cada any, un públic que no deixava d'esperonar els castellers va omplir el recorregut dels pilars de gom a gom.

Especialment emotiva va ser l'arribada del pilar de Sant Pere i Sant Pau. La Paola, l'aixecadora, plorava d'alegria fins i tot abans des de dalt del castell. Era la cinquena vegada que el portava, i tan sols havia aconseguit arribar el 2006. Coronava el pilar el Joel, que amb només dos anys i mig acabava de donar una de les alegries més grans de la temporada a la seva colla.

Poc abans havia arribat exultant el pilar dels Xiquets del Serrallo, que el seu cap de colla, Isaac Herrera, parava a segons. Era ni més ni menys que la tretzena vegada consecutiva que els del barri mariner poden fer arribar l'espadat.

Els Xiquets no van tenir la mateixa sort. Carlos Bello pujava a segons, amb el doble incentiu de portar el seu fill d'enxaneta. Aquest cop, però, no va poder ser. El pilar feia llenya a la baixada de la Misericòrdia i trencava una ratxa de dotze anys consecutius descarregant-lo. Encara més desafortunada va ser la Jove, que va caure tot just sota del balcó, pujant els darrers graons.

SENSE CAP SORPRESA
La diada castellera a la plaça de les Cols no va ser ahir més que un pròleg a l'esperada baixada dels pilars. Els millors castells van ser uns consolidadíssims tres i quatre de vuit de la Colla Jove. Els Xiquets, amb alguns castellers tocats, van descarregar sense problemes el dos i el cinc de set. Algunes baixes per motius laborals van fer descartar els castells de set a les altres dues colles. Així, els Xiquets del Serrallo van completar el quatre i el dos de sis, mentre que els Castellers de Sant Pere i Sant Pau van apostar pel dos de sis i el tres amb l'agulla.