Ramon Calduch va iniciar la seva carrera en el món de la música professional l'any 1948. Com a plataformes de projecció va utilitzar festivals tan populars en l'època com ara el de la Cançó Mediterrània i el de Benidorm. A principis dels anys cinquanta fins i tot va rebre una oferta per anar a actuar a Amèrica, però Calduch no va gosar fer aquest pas, que potser hauria canviat de manera determinant la seva trajectòria. Més endavant sí que va fer algunes sortides internacionals, a l'Amèrica llatina i Itàlia, on la seva sensibilitat musical i la seva tendència natural a la balada i la cançó romàntica connectaven molt bé amb el públic d'aquells països. De fet, aquí se'l va arribar a conèixer com el Domenico Modugno català. Tenien la mateixa edat.

Calduch, però, estava molt lligat a la seva família i al seu país, Catalunya. A mitjan anys seixanta, Ramon Calduch va demostrar aquest compromís amb la seva cultura i amb la seva llengua, enregistrant el seu primer epé –disc de vinil, generalment amb quatre cançons– en català, amb temes del prestigiós tàndem de compositors format per Josep Maria Andreu i Lleó Borrell (Amb una mirada) i altres autors. Tot i que va compondre alguna cançó (Una copa de más), mai no va destacar com a autor, i el seu repertori es va anar nodrint d'una combinació d'estàndards del swing, el bolero i la cançó melòdica nacionals i internacionals, amb incursions sovintejades en la cançó tradicional catalana, més o menys patriòtica. El públic d'una certa edat encara recorda amb malenconia les seves versions de Rosor, L'emigrant i Per tu ploro, peces clau en les seves actuacions, però ell mateix també sentia una predilecció especial per clàssics transfronterers com ara Begin the beguine, del mestre Cole Porter. Calduch, amb el seu estil únic, va aconseguir que cançons universals com aquesta última o com Et maintenant sonessin d'una manera molt personal a través de la seva veu privilegiada, de la qual van sortir també altres èxits com ara Los gitanos i El viejo frac. D'aquesta última, se'n pot trobar encara una imponent versió, gravada durant una aparició televisiva, a Youtube.

El 1976, tot just iniciada la Transició, li van oferir la possibilitat de gravar tot un elapé amb cançons en català com ara L'emigrant i La santa espina, amb una portada tan reivindicativa com gairebé tot en aquella època i un títol inequívoc: Catalunya triomfant. Per a Calduch, que en aquella època ja era un cantant madur fàcilment relacionable amb aquells temps passats que molts volien superar amb urgència, va ser com una segona oportunitat i una manera immillorable de manifestar la seva catalanitat. El disc va ser reeditat fa tres anys en CD per Discmedi, companyia que també té en catàleg Señor del bolero, publicat el 2003. La seva discografia inclou altres títols com ara Sardanes cantades per Ramon Calduch.

Entre les gravacions més recents de Calduch, també destaca De tot cor..., un disc del 1995 en què va reunir versions de diversos autors que admirava com ara Joan Manuel Serrat, del qual va adaptar Paraules d'amor, Pare, Seria fantàstic i Per al meu amic. Intèrpret de la vella escola, sempre mesurat i elegant, Ramon Calduch es va mantenir actiu fins que va arribar als setanta anys i la salut li va començar a donar problemes seriosos.

Amant de l'esport, Calduch es va mantenir en bona forma fins a una edat avançada, i això li va permetre retardar notablement la seva jubilació dels escenaris. No fa tants anys que encara se'l podia veure en envelats i altres escenaris, cantant majoritàriament en català, com una espècie de crooner crepuscular però sempre digne, i fent gairebé realitat el somni de qualsevol intèrpret: morir a l'escenari o, si més no, vacunat contra l'oblit del públic.

El 2002, Ramon Calduch va rebre un homenatge a la seva localitat natal, Montcada i Reixac, a la qual sempre va estar molt vinculat. L'Ajuntament li va lliurar una placa commemorativa dels seus 50 anys dedicats a la música i també hi van actuar els seus companys i amics Josep Guardiola i Rudy Ventura, a més del grup d'havaneres L'Espingari, en una jornada molt emotiva.