Primer: és horrorosament lleig. Aquesta afirmació no la faig per desprestigiar la creació. En absolut. El lletgisme (allò lleig), és tendència. Vegeu el magnífic cartell amb el qual Tàpies ha honorat el festival de teatre de la ciutat.

Segon: provoca una reflexió intel·lectual. En aquest cas sobre l'ocupació il·legal dels espais urbans. Jo, per exemple, si fos artista, proposaria serrar tots els plàtans de la Devesa com a reflexió de la capacitat de l'ésser humà per degradar l'entorn (dono la idea de franc).

Tercer: conté una càrrega de menysteniment contra els promotors, en aquest cas l'Ajuntament de Girona; no en va l'autor blasma els polítics i presumeix de fer obres fora de la llei. En certa manera fa com el filòsof cínic Diògenes, a l'època d'Alexandre el Gran (fa uns quants segles), que va escopir a la cara del seu amfitrió dient-li que no trobava cap altre lloc més indicat en tota la casa per fer-ho.

Quart: necessita la polèmica i el ressò mediàtic.

Cinquè: és efímera –característica magnífica, per cert– i el seu destí final és la deixalleria.

Sisè: costa un ull de la cara. En honor a la veritat, aquí generalitzo perquè desconec el seu cost concret.

No entenc per què n'hi ha que s'escandalitzen. Moltes de les coses que veiem cada dia pel carrer ho són, de lletges. M'imagino que els alcaldes de París, Florència o Roma ja deuen fer cua esperant el seu torn perquè les seves respectives ciutats pugin gaudir d'una proposta similar.

Finalment, amb ànim de contribuir a fer l'obra d'art més punyent, penso que seria sublim que l'Ajuntament s'obrís un expedient sancionador a si mateix per haver col·locat l'artefacte (seria una acció digna dels Germans Marx).

Digueu-me estrafolari però, a mi, això del Niu m'estimula. Ho trobo un encert perquè ens fa reflexionar.