El mirall venecià és el relat que obre el volum (prologat per Víctor Martínez-Gil) i està fet expressament com a metàfora del llibre. El mirall del conte, del segle XVIII, té la capacitat de mostrar escenes anteriors que hi han passat per davant. Munné-Jordà posa un mirall davant la seva pròpia creació literària, revisada i polida, en un exercici de revisió que comparteix amb el lector.

La tria és prou diversa, amb el recurs habitual de la primera persona, múltiples referències al seu entorn local (Vilanova i la Geltrú), i històries que parteixen de la quotidianitat, de fets reals, per anar prenent un caire fantàstic. A cada conte hi aplica tècniques diferents, i no els ofereix cronològicament sinó intentant que un condueixi a l'altre.

La idea del llibre va sorgir a partir d'un relat que va resultar massa curt per a una novel·la. Aprofitant un accident informàtic que el va obligar a recuperar carpetes i arxius de l'ordinador, en va sortir un llibre unitari de contes de ciència-ficció, terror i fantasia.

Al llarg de la seva trajectòria, Munné-Jordà ha escrit pràcticament de tot. Li falta el teatre, que era la idea inicial de la novel·la Veus de boira des del pont. Té dietaris, poemes, però també multitud d'articles d'assaig sobre ciència ficció. A final d'any sortirà a El Cep i la Nansa la tercera part d'una trilogia que va començar amb La ciència del mar i L'única mort. Amb Poso el comptaquilòmetres a zero tancarà una història que abarca un cicle imaginari de 7.000 anys.