«He expropiat 492.000 euros a 39 entitats bancàries a través de 68 operacions de crèdits. Incloent-hi interessos de demora, la xifra actual del deute és de més de 500.000 euros, que no penso pagar.» D'aquesta manera resumeix l'activista dels moviments alternatius Enric Duran la seva acció «d'insubmissió a la banca», que explica fil per randa en la publicació Crisi, de la qual se'n van repartir ahir 200.000 exemplars, gratuïtament, en 150 punts de distribució de Catalunya. La revista, que és de tirada única, s'ha editat amb una part dels diners que Duran va obtenir gràcies a la suposada estafa, que es remunta a la primavera del 2006.
Per aconseguir el seu objectiu, l'activista va estudiar el funcionament de les entitats bancàries i va començar a demanar crèdits a bancs, caixes i financeres, fent-los creure que volia reformar el pis o comprar un cotxe. En alguns casos, també va demanar préstecs a través d'una empresa que va crear per tal de justificar unes determinades inversions com ara la compra de material per a una productora. L'avantatge de demanar crèdits des d'una societat, segons Duran, és que el deute no apareix en el teu historial personal, de manera que pots augmentar l'endeutament sense que el sistema d'informació sobre deutes del Banc d'Espanya ho detecti.
Duran va obtenir suposadament la major part dels diners entre el novembre del 2007 i el març passat, en plena crisi econòmica. No va necessitar ni avals ni garanties; tan sols una «bona professió i una nòmina falsa». De vegades li demanaven el contracte de treball o la declaració de renda; una petició que no comportava problemes: «S'hi pot respondre adequadament i, sovint, amb informació real. I si no, amb una impressora, una fotocopiadora, unes tisores i cinta adhesiva es fan meravelles!»
ON SÓN ELS DINERS?
Un cop pagades les comissions, els interessos, els notaris i altres despeses, els 492.000 euros es van convertir en 360.000, els quals s'han destinat «a tirar endavant un moviment social que posi en marxa altres maneres de viure en societat mentre s'enfronta al model capitalista actual». Enric Duran assumeix l'acció de manera individual de cara a possibles conseqüències penals, tot i que des dels moviments alternatius s'afirmava ahir que el jove és un conegut activista que ha treballat de forma coordinada amb diversos col·lectius. De fet, en la distribució, ahir, de la publicació hi van participar prop de cinc-centes persones.
Entre les entitats bancàries estafades hi hauria el BBVA, Caixa Catalunya, «la Caixa», El Corte Inglés, Caixa Penedès i el Deutsche Bank, i la xifra estafada oscil·laria entre els 129 i els 39.070 euros. «He robat als que més ens roben per denunciar-los i construir alternatives de societat», diu Duran. A les entitats suposadament afectades, la notícia els va agafar «per sorpresa» i de moment ni els Mossos ni la Fiscalia Superior de Catalunya tenen constància que s'hagi presentat cap denúncia contra l'activista, que afirma haver fugit a l'estranger per tal d'evitar «possibles represàlies».