dimecres, 17 de setembre de 2008
> El pla de fertilització de l'IRTA Mas Badia demostra que en un 82% dels camps no cal tirar-hi més adob
Els resultats obtinguts al Baix Empordà han fet ampliar el pla a tota la demarcació
ORIOL MAS.
La Tallada d'Empordà
Des del 2001 l'IRTA del Mas Badia, a la Tallada, aplica un pla pioner de reducció de l'adob per als camps. Els resultats que s'han aconseguit al el Baix Empordà han estat molt positius, i han demostrat que en un 82% dels camps no cal tornar-hi a llançar adob abans de la primera sembra, perquè el terreny ja té prou nitrogen per als cultius. L'èxit ha fet que el pla s'hagi anat aplicant progressivament a altres comarques, i enguany se'n completarà la instauració a tota la demarcació.
+ Una de les màquines noves per adobar els camps. Foto: IRTA MAS BADIA
|
El pla de fertilització nitrogenada tenia com a objectiu abonar millor el terreny i assessorar els pagesos en aquest sentit, tal com ha explicat el director del centre, Josep Maria Pagès: «El que volíem era dir al pagès quan, en quina quantitat i com ha d'aplicar l'adob, tant el mineral –les saques– com l'orgànic –els purins.» Per aconseguir-ho s'ha estudiat el grau de nitrogen que hi ha a les parcel·les i el que necessita el cultiu, de manera que així se sap l'adob que fa falta abocar-hi perquè el terreny rendeixi tan bé com sigui possible. El pla s'ha aplicat en els cereals i el blat de moro, i ara també s'introdueix en els ferratges. Els resultats han estat espectaculars, i segons han explicat Pagès i Francesc Domingo, un dels responsables del projecte, s'ha demostrat que en molts casos es podien estalviar grans quantitats d'adob. Si l'adob es tira en dues tongades, entre octubre i novembre amb purins i adob mineral, i al febrer més adob mineral, el pla de l'IRTA al Baix Empordà ha demostrat que en un 82% dels casos no cal tirar-hi adob a la tardor, i que al febrer es pot reduir fins a un 60-65%. Domingo ha explicat: «El sòl té prou reserves, i ara les tenim en compte quan s'ha d'adobar.» A més, s'ha demostrat que es manté la qualitat i la quantitat de la collita. Si bé inicialment molts pagesos van recelar del pla, al final la gran majoria l'aplica: «Hem hagut de canviar els costums, però això té avantatges mediambientals, perquè no es contamina el subsòl, i d'econòmics, perquè el pagès s'estalvia l'adob mineral.» A més, es treballa en noves màquines per repartir i dosificar millor l'adob.
|
)
