L'estudi, que ha elaborat l'investigador del CSIC Marc Belzunces, assegura que si els dos milions de catalans partidaris de la independència anessin tots a votar en un hipotètic referèndum d'autodeterminació, l'opció sobiranista tindria moltes possibilitats de vèncer.

L'argument que sustenta aquesta tesi és el següent: encara que els partidaris de continuar dins l'Estat espanyol són majoritaris, també formen part del segment social més abstencionista i, probablement, engreixarien el 15% o 20% que no anirien a votar –com passa sempre en els sufragis d'aquestes característiques–. I subratlla que l'Estatut es va aprovar en referèndum amb el suport del 31,8% dels catalans; la Constitució Europea, amb el 23,5%, i que el PSC, ERC i ICV-EUiA van sumar el 2003 el 32,4% dels vots. Tots percentatges menors al 35% del suport social de què calcula que disposa l'independentisme.

L'estudi encarregat pel CES, que parteix d'una vintena d'enquestes fetes a 34.000 persones, confirma tots els tòpics sobre els independentistes. En els municipis de fins a 10.000 habitants són majoritaris –superen el 40%–, mentre que a les grans ciutats els partidaris de continuar dependent de Madrid arriben al 50%. Això vol dir que, sobre el mapa, el territori és àmpliament sobiranista, amb punts intermitents en què mana la densitat de població i que situen una llarga franja d'opositors a la independència que s'estén al llarg de pràcticament tota la costa barcelonina i part de la tarragonina.

Segons Alfons López Tena, president del CES, les tesis independentistes han anat guanyant terreny en els últims anys, sobretot a partir del 2001, quan el no a la possibilitat que Catalunya tingués un Estat propi va baixar de l'equador del 50%. Però no només la ubicació dels catalans és característica a l'hora de retratar la seva opció majoritària. També hi tenen a veure factors culturals, familiars i educatius. L'estudi diu que el 52,6% dels ciutadans que parlen català a casa (com a llengua materna) són independentistes, mentre que el 65,3% dels que usen el castellà estan a favor de la dependència de Madrid, una posició que comparteixen la majoria dels bilingües.

Un altre apriorisme que es confirma és el del lloc de naixement. El 68,1% dels ciutadans provinents d'altres territoris de l'Estat no desitgen la independència de Catalunya, mentre que el 42,7% dels que sí que hi han nascut la defensen. Una altra dada demolidora: la població menys formada és la més partidària que Catalunya es mantingui dins l'Estat espanyol. En canvi, l'independentisme guanya adeptes entre els catalans amb estudis universitaris: encara que per poques dècimes, els independentistes són majoritaris, aproximadament el 40% dels graduats mitjans o superiors combreguen amb les tesis sobiranistes. A la inversa, el gruix dels catalans sense estudis (el 57,6%) no volen la independència, contra un baix 21,7% que hi estan a favor. No s'ha d'oblidar, però, que tan sols un 36% de la població del país ha cursat estudis superiors.

L'independentisme guanya igualment pes entre els catalans que llegeixen diaris. Un 54,3% dels lectors d'El Punt desitgen un Estat propi per a Catalunya.