Un dels arguments que s'esgrimeixen per eliminar l'impost sobre el patrimoni és que a la pràctica només grava el patrimoni de les classes mitjanes. Per a IHE, aquest argument no és admissible, ja que aquesta situació és provocada, fonamentalment, perquè l'impost s'ha anat desvirtuant al llarg dels anys, davant la falta de tributació de les grans fortunes pel valor real del seu patrimoni, mitjançant la utilització d'instruments financers o d'altres tipus no regulats convenientment en la normativa de l'impost. Per això considera que el correcte seria modificar-lo per gravar el valor real dels patrimonis però incrementant els mínims o les reduccions en base perquè només paguin els grans patrimonis.

Es justifica també la supressió de l'impost considerant que es produeix un doble gravamen, per la percepció de la renda en l'IRPF i per la possessió dels béns en què es materialitza. Tampoc aquest argument és cert, ja que sempre hi ha hagut una limitació conjunta de la quota, que ara és del 60% de la base imposable de l'IRPF.

Una altra raó utilitzada per explicar la seva supressió per part del govern és que l'impost sobre el patrimoni no existeix en molts països del nostre entorn. Per a IHE els objectius de l'impost, expressats en la seva llei de creació, continuen plenament vigents, fonamentalment en el que es refereix a la seva funció de caràcter censal i de control, ja que els tipus de gravamen són molt reduïts, corresponent el tipus més alt, 2,5%, a un patrimoni superior a 10.695.996,06 euros, i es tributa, de manera individual, a partir d'un patrimoni de 108.182,18 euros, i l'habitatge individual està exempt de tributar fins a un import determinat.

És un impost cedit totalment a les comunitats autònomes, que l'any 2006 va generar uns ingressos de 362,929 milions d'euros a Catalunya 1.661,333 milions en el conjunt de l'Estat.