| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 21 de novembre de 2024


dilluns, 15 de setembre de 2008
>

La supressió de l'impost sobre el patrimoni disminueix la progressivitat

El pes dels impostos directes en la recaptació va baixar del 64% el 1986 al 51% del 2006

JOAN POYANO.
L'eliminació de l'impost sobre el patrimoni, que el govern espanyol està tramitant, és un pas més en la línia de treure progressivitat al sistema tributari, amb el resultat que els impostos directes perden contínuament pes en la recaptació tributària. Així, l'any 1986 els impostos directes representaven un 64% i els indirectes un 32%, i els percentatges van passar a ser del 51% i 47% dels ingressos totals l'any 2006. No hi ha dades més recents, però la diferència s'ha d'haver escurçat més amb les rebaixes que van entrar en vigor el 2007: un 6% de mitjana en l'IRPF i la reducció del 35% al 30% del tipus general de l'impost de societats.


Inspectors d'Hisenda de l'Estat (IHE), que agrupa tres organitzacions d'inspectors, destaca que amb la imposició indirecta, que grava el consum, no es pot fer una redistribució de la renda i la riquesa, un dels fins principals dels sistemes tributaris moderns. D'altra banda, en època de crisi econòmica, els ingressos tributaris procedents dels impostos indirectes queden enormement minvats, i això redueix el marge de maniobra de l'Estat.

Aquesta associació considera que amb la supressió de l'impost sobre el patrimoni, juntament amb la supressió o rebaixes de l'impost sobre successions i donacions anunciades per la majoria de les comunitats autònomes, l'únic impost directe que quedarà en el sistema tributari espanyol és l'impost sobre la renda, que, a més, ha perdut progressivitat amb els canvis en la tributació de l'estalvi; per exemple, unes rendes de treball de 100.000 euros tributen al tipus marginal del 43% i un pelotazo urbanístic d'1.000.000 d'euros tributaria, «si volen declarar-lo tot», al tipus del 18%. A més, l'IRPF s'ha convertit en un impost sobre les rendes del treball, que representen un 80% de la seva base imposable, amb una mitjana per declarant de 18.000 euros, mentre que la d'activitats empresarials és de 11.000 euros.

Després de la supressió de l'impost sobre el patrimoni no hi haurà en el sistema tributari espanyol cap impost que gravi la capacitat econòmica real dels contribuents que obtinguin rendes diferents de les de treball o empresarials i professionals, i tampoc no es gravarà la titularitat del patrimoni com a reflex d'una capacitat econòmica. Tot això suposa una situació molt avantatjosa per a les grans fortunes, ja que no tributen per les rendes obtingudes, en utilitzar les SICAV (societats d'inversió de capital variable), que tributen a l'1%, ni pel seu patrimoni, amb la supressió d'aquest impost. IHE considera que l'eliminació d'aquests impostos va contra la Constitució, segons la qual «tothom contribuirà al sosteniment de les despeses públiques d'acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscador».



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Cinquens de la UE en societats i vuitens en IRPF

>No es collen les grans fortunes

>Les reformes tributàries de l'Estat afavoriran més els rics que els pobres

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.