Una declaració rere l'altra, tant el PSC com el PSOE evidencien que cada cop tenen menys arguments per agradar a tothom; és a dir, mentre que Guerra parla que s'és socialista o no se n'és, fent referència que es vota a favor del pressupost que presenti el PSOE o en principi fer el contrari representaria «no ser socialista» i, per tant, no defensar els interessos del PSOE a Espanya, Montilla contradiu les paraules del primer i fa veure que ara el que és important per a ell són els interessos del nostre país.Alhora, surt el magnífic Iceta, fent el graciós dient que en Mas no sap parlar, que com vol arribar a ser president de la Generalitat una persona que afirma que CiU no està lligada a res ni a ningú a l'hora de votar el pressupost, mentre que el PSC no pot dir el mateix. Això li fa tanta gràcia, al senyor Iceta? Li fa gràcia que el seu partit polític, el qual té dependència absoluta del PSOE en tots els sentits, no pugui defensar una cosa diferent per a beneficiar Catalunya, però que alhora no beneficia el seu partit a l'Estat espanyol? Jo em pregunto per què no ens fa gràcia que vostè sigui viceprimer secretari del PSC amb les bestieses que diu? Per què no ens en riem, de la posició del seu partit, que intenta cada dia fer veure a la gent que el que diu el PSOE sobre el finançament no és el correcte, quan després votaran el que ells manin? Per què no riem perquè hagin d'esperar una trucada de Madrid per defensar o criticar qualsevol posició o acció política a Catalunya?
Jo no ric, perquè sincerament no em fa gens de gràcia; més aviat el que em fa és pena, vergonya, que el meu país hagi d'estar governat indirectament per l'Estat espanyol, per un partit que s'abaixa els pantalons davant dels interessos de l'Estat espanyol abans que pels del país que representa i per al qual governa. Així que, senyor Guerra, senyor Montilla i senyor Iceta, no estem per perdre el temps amb beneiteries de les seves, que la situació actual no és per passar els dies rient.
