diumenge, 14 de setembre de 2008
> El millor acord possible
l'escaire
MIQUEL PAIROLÍ.
|
Algunes frases del discurs institucional que va pronunciar el president Montilla amb motiu de la Diada contenen, resumides, l'evolució i la conclusió previsibles d'aquesta inacabable polèmica del finançament. Montilla va anunciar que la part catalana mantindrà el diàleg fins al final, és a dir, que no s'aixecarà de la taula ni estriparà les cartes. Va reconèixer que caldrà flexibilitat, i va advertir que només s'acceptarà un acord que sigui «el millor possible per a Catalunya». Heus aquí tot un pronòstic de futur. Que no hi haurà cop de porta, per més que la posició del ministeri sigui granítica i reticent, és fàcil de preveure. No forma part de la tradició catalana en la relació amb Espanya, ventar cops de porta. Pujol tampoc no ho va fer mai. Diàleg, negociació, pacte, etc. Els ponts del diàleg, com aconsellava el poeta. A més, el cop de porta no tindria gens de bona acollida política. No volem imaginar el que sentiríem i el que llegiríem en alguns mitjans de Catalunya mateix. Per tant, tal com diu el president Montilla, caldrà flexibilitat. Ja sabem què vol dir això, quina mena d'exercici representa. També ve de lluny. A més de la disposició permanent al diàleg, hem de posseir una flexibilitat de contorsionista. En aquesta mena de converses, l'altra part sempre posa l'etiqueta d'innegociable a tot de qüestions. El concert econòmic, per exemple. Innegociable. La part catalana, en canvi, sempre es presenta amb aquesta alegre disposició a la flexibilitat. La negociació s'estableix entre els principis innegociables dels uns i la flexibilitat absoluta dels altres. Són disposicions diferents, i per això el tracte sempre sol acabar de la manera que coneixem. La millor frase de Montilla, però, és la conclusió: l'acord que s'obtingui serà «el millor possible per a Catalunya». No en dubtem pas. Sigui el que sigui, serà el millor possible. Això sí que és blindatge. Els negociadors, quan hagin tornat de Madrid, anunciaran, satisfets: «Hem aconseguit el millor acord possible.» I ho repetiran fins que ens ho creguem. L'hem vista tants cops, aquesta pel·lícula...
|
)
