A l'Estat espanyol, en l'anomenat «món de la construcció» tot ha canviat en pocs mesos. Durant molts anys els grans empresaris de la construcció i aquells que amb el temps s'han fet grans, així com els que hi estan vinculats i actuen com a peces de dòmino, s'han fet milionaris a costa de la construcció i la venda d'habitatges; els beneficis eren molts i privats, sobretot privats. El mercat era el responsable de l'augment de preus, deien. Hi ha molta demanda, el mercat mana i per tant quedava justificat l'augment del preu de l'habitatge i el dels seus beneficis, amb o sense corrupció, amb o sense evasió de capital, contents i satisfets dels seus milionaris ingressos, adquirint terrenys, alguns revalorant-los, amb la qual cosa han provocat l'increment del preu d'altres productes i serveis, de manera que al costat de l'increment del petroli han fet pujar el cost de la vida.
Encara que alguns creien que el preu de l'habitatge no tindria sostre, el té, com tot; el preu de l'habitatge no ha tocat sostre, ha tocat l'estratosfera, i el govern proposa solucions sense dur-les a terme, i la culpa no és del petroli sinó de la cobdícia, de la cobdícia d'uns quants, que no són pas un nombre reduït, i que en pocs anys s'han fet milionaris.
Ara toca baixar els preus i deixar de guanyar alguna cosa, o fins i tot de perdre, aquest any. Però perdre, per a qui ha guanyat tant durant tants anys, no és possible; abans, tanquen portes. Les lleis els afavoreixen i amb l'aturament de les obres en tenen prou per fer trontollar el govern i crear un ambient d'ensorrament del sistema econòmic a l'Estat, ajudats també per la puja del preu del petroli. Estan creant fum per al seu profit, davant del qual el govern estatal ha de prendre mesures urgents, i no es tracta d'injectar més diners públics en els mercats, sinó de desinflar la bombolla bo i garantint, a parer meu, els drets de les víctimes, que s'han hipotecat per tenir un habitatge: un dret subscrit a la Constitució, encara que poc aplicat.
De veritat que estem en un sistema capitalista de lliure mercat, o això ens volen fer creure, però ja n'hi ha prou d'injectar diners públics al sector immobiliari, prou de cobrir amb diners públics la bombolla immobiliària i tot allò que afavoreix l'escalada del preu de l'habitatge.
