La Diada va amplificar les crides perquè s'abordi el nou finançament, un mes després d'esgotat el termini en què s'hauria d'haver acordat. El govern, les forces que l'integren i CiU van ratificar la seva voluntat de mantenir el front unitari –fins ara només de paraula i imatge– que s'ha de concretar en una proposta catalana de mínims per negociar amb Madrid, a hores d'ara sense tancar. Més enllà dels bons propòsits, però, la veritat és que, amb el temps, augmenten les mirades de reüll perquè ningú no les té totes i temen que un dels integrants es despengi. S'incrementen els recels. Com els provocats pel reconeixement del president de la Generalitat que l'actual situació de crisi dificultarà la negociació i que caldrà ser «flexibles». L'alarma de la federació i ERC davant la possibilitat que aquest pronunciament suposi un mínim acostament als postulats d'un PSOE cada cop més collat per la situació econòmica, va portar José Montilla a aclarir que la flexibilitat, «necessària en tota negociació», és compatible amb la «fermesa» que va garantir que mantindrà. El govern no consentirà, va dir en una entrevista a la Cadena Ser, que Catalunya pagui més del que rep de l'Estat, i ho farà «sobre la base de l'esforç, de la col·laboració i la unitat de les formacions polítiques catalanes». Va estendre el front comú al món municipal i la societat civil.

Des d'ERC, el seu president, Joan Puigcercós, va demanar al President que no confongui flexibilitat amb «entreguisme» i insistia en la tesi que és millor un no-acord que un mal acord. El secretari general de CDC, Artur Mas, creu que en l'exigència que es compleixi l'Estatut «no pot haver-hi massa flexibilitat», malgrat que admetia que tampoc intransigència.

La consigna dels partits catalans és mantenir una unitat que, com s'ha demostrat, fa posar nervis als socialistes espanyols. Potser per això el president del PSC, Isidre Molas, exhibia prudència i l'optimisme marca de la casa i augurava que hi haurà acord de finançament «just i beneficiós». Molas instava els partits a fer pinya entorn del President. Els socialistes catalans, en una posició molt delicada en aquesta negociació, no preveuen l'escenari d'un no-acord, com en canvi sí que fan la resta de formacions. CiU garanteix que no repetirà l'esquema estatutari quan Mas va pactar amb Rodríguez Zapatero–, reclama «fermesa» de Montilla i insisteix que si l'Estat no compleix, «les forces polítiques catalanes han d'unir-se a Madrid per deixar clar a Rodríguez Zapatero que si ell no compleix, no el podrem ajudar». De fons, la demanda que el PSC no doni suport al pressupost de l'Estat si abans no hi ha un bon acord de finançament, una possibilitat que està pràcticament descartada.

El vicepresident econòmic, Pedro Solbes insistia ahir que són dos processos diferents, cadascun amb la seva dinàmica. ICV no els relaciona, però sí que alerta –Joan Saura hi va insistir ahir– de la «crisi política» que s'obrirà entre Catalunya i l'Estat si aquest últim no compleix exactament allò que marca l'Estatut «sense cap tipus de retallada». Des d'EUiA, el seu coordinador general, Jordi Miralles, també situava el focus en l'actuació de l'Estat i cridava els partits catalans a no barallar-se entre ells i centrar «la pressió» en l'executiu estatal. El PP està fora de joc en un debat que utilitza bàsicament per erosionar el president del govern espanyol. Alícia Sánchez Camacho va advertir-li que, amb la reforma, «haurà d'estar a l'alçada» del pacte que el PP va subscriure amb CiU el 2001.

ZAPATERO PROMET EL MILLOR
I en un dia clau, el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, apel·lava a l'acord en infraestructures Solbes-Castells per demanar «calma i tranquil·litat» i garantir que Catalunya «disposarà del millor sistema de finançament autonòmic que hagi tingut mai».