«Problema catalán es cosa vieja. Siempre la misma y siempre produciendo el mismo escándalo que si fuese una cosa que se acabara de descubrir. El problema catalán se ha planteado en el parlamento español más de 25 veces». Les Corts Espanyoles del 1916 van sentir aquestes paraules pronunciades per Francesc Cambó. Al cap de 100 anys per desgràcia aquestes paraules continuen tant vives com el primer dia.

Al segle XX va haver-hi diversos intents de resolucions de l'encaix de Catalunya dins d'Espanya, sigui dins la monarquia d'Alfons XIII o dins l'esperançadora etapa republicana, i després de 40 anys de silenci, el 1979 s'aprovà el primer Estatut de la restauració monàrquica amb moltes debilitats pels motius que sabem tots. Fet amb un esperit obert, permetia una generosa interpretació, o sigui confiava una vegada més amb la bona voluntat dels governs centrals. El 23-F de 1981, els cafès per a tothom i les posicions de força d'UCD, el PSOE i després del PP, poc sensibles a la causa catalana, acabaren escanyant l'esperit estatuari.

Vista l'experiència de prop de 30 anys hem après molt, i l'Estatut del 2006 amb l'esforç de tots hauria de millorar la resolució del problema catalán. Fa dos anys que està vigent el nou estatut i en lloc d'alegria col·lectiva, fa mesos que esperem la sentència del TC i darrerament patim el vergonyós tracte que el govern de l'Estat dóna a Catalunya en el tema del finançament i l'arrogància dels polítics del PSOE envers les pretensions catalanes.

Ja n'hi ha prou! Catalunya no pot acceptar més veure anul·lada la seva voluntat de ser. Cal que reivindiquem el nostre dret a decidir. Com deia Antoni Rovira i Virgili en els moments difícils: «No em descoratjo, no renuncio, no deserto», per una Catalunya plena!

*Josep Maria Tost és alcalde de Riudecanyes per CiU