La presidenta del districte de les Corts, Gloria Martín (PP), ha reclamat a la regidora executiva, Montserrat Sànchez, que faci penjar de manera «permanent» la bandera espanyola a la seu del consell municipal, emparant-se en la legislació estatal i en diverses sentències del Tribunal Suprem. Martín ha recordat que l'ensenya espanyola oneja cada dia amb normalitat a l'Ajuntament de Barcelona, al costat de la senyera i dels símbols de la ciutat. L'equip de govern a les Corts, però, no pensa fer cas de la petició de la presidenta i ha lamentat, coincidint amb la resta de grups de l'oposició, que el PP intenti obrir una «guerra de banderes» al districte.

Dilluns Sànchez va rebre un correu electrònic de Martín en el qual li demanava, en castellà i amb to imperatiu, que fes «complir la llei reposant, de manera immediata i en el lloc que li correspon, la bandera d'Espanya». Martín justifica la reclamació amb una legislació que data del 1981 i que determina que la rojigualda ha d'ondejar a l'exterior i ocupar un lloc preferent a l'interior de tots els edificis de l'administració. A més, el correu recorda dues sentències del Tribunal Suprem en què s'assenyala que la presència de l'ensenya espanyola ha de tenir «caràcter de permanència, no de conjuntura, no d'excepcionalitat, sinó de generalitat i en tot moment». Martín ha explicat que també ha tramitat la petició a través de registre oficial del districte i que el seu propòsit és que a les Corts hi hagi les banderes de Barcelona, de Catalunya i d'Espanya, tal com succeeix a la plaça Sant Jaume.

Des de la regidoria del districte s'ha avançat que no pensen fer cas de Martín i que l'exhibició de símbols a la dependència municipal continuarà com fins ara. Sànchez sap que compta amb el suport d'una àmplia majoria del plenari del consell, com han demostrat els portaveus de CiU i d'ERC, Carles Domingo i Núria Cuenca, que han coincidit a lamentar que el PP insisteixi a alterar els acords que havien permès superar antics enfrontaments sobre les banderes.