dijous, 11 de setembre de 2008
> Una Diada per reivindicar la fermesa i la unitat
La commemoració de la Diada Nacional de Catalunya arriba amb el debat sobre el finançament no resolt i amb l'incompliment manifest del govern espanyol del que s'havia pactat a l'Estatut aprovat el 2006, que ja havia significat una forta retallada del text consensuat per les forces polítiques catalanes, i que va ser aprovat més tard pel Congrés dels Diputats i, finalment, pel poble català en el referèndum. Per tant, és hora de superar l'etern debat de si l'Onze de Setembre ha de ser una diada festiva o reivindicativa. Hem de fer memòria del passat per saber d'on venim i hem de ser crítics amb el present per preparar un futur millor. No es tracta de recordar una vegada més la història de la pèrdua dels drets nacionals fa 300 anys, ara es tracta de refermar la voluntat de ser un país lliure i que se'ns respecti la nostra singularitat com a poble. I cal dir que no anem pel bon camí. La teranyina de l'Estat pel que fa a la dotació d'uns legítims recursos econòmics cada vegada és més enrevessada i, malgrat la fermesa mostrada fins ara en la negociació, tot fa pensar que l'acord final de finançament serà injust i insuficient. És cert que, en part, aquest resultat és culpa nostra per la incapacitat de fer un front comú sòlid davant dels governs i els polítics espanyols, i no és endebades que ahir el president de la Generalitat, José Montilla, centrés el seu discurs a demanar unitat a totes les forces polítiques i socials. També s'ha d'arribar al consens que les reivindicacions de Catalunya s'han de mantenir 365 dies l'any. Avui commemorem la nostra festa nacional i l'hem de celebrar i reivindicar sabent que no podem abaixar la guàrdia per aconseguir ser un país normal i mantenir-nos ferms en les nostres aspiracions. Aquest any se celebra el centenari de la senyera estelada, un símbol que encara fa coïssor i, en canvi, es continua imposant la bandera espanyola per decret.
|
