| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dijous, 11 de setembre de 2008 > L'estelada presideix 120 ajuntaments
El símbol independentista oneja ja en un centenar de cims d'arreu del món, entre els quals hi ha l'Everest i el LeninPURI ABARCA. Barcelona Prop de 120 ajuntaments catalans fan onejar avui l'estelada als seus balcons o en llocs emblemàtics, seguint la convocatòria de la Comissió del Centenari. De les quatre capitals de demarcació, només a Girona onejarà l'estelada a la plaça Catalunya i el districte de Gràcia serà l'únic de Barcelona en què es penjarà la bandera. La majoria de governs locals que han autoritzat la penjada de la senyera estelada tenen governs d'ERC, CiU i el PSC. D'altra banda, l'estelada oneja ja en un centenar de cims d'arreu del món, bona part d'aquests dels Països Catalans, però també a la resta del continent europeu i en altres llocs llegendaris, com a l'Everest o al pic Lenin (a la frontera entre el Kirguizistan i el Tadjikistan). La campanya 100 cims-100 anys va començar l'abril passat.
Entre els ajuntaments adherits a la campanya del centenari hi ha nou capitals de comarca: Girona, on governen el PSC, ERC i ICV –ERC i CiU van presentar una moció a favor de penjar la bandera i ICV va afegir-s'hi, mentre que el PSC i el PP hi van votar en contra–; Vilafranca del Penedès, on governa el PSC; Figueres, que té un govern de CiU, PSC i ICV –el govern de l'Estat els ha obligat judicialment a penjar també l'espanyola–; Berga, governada per CiU; les Borges Blanques, amb govern d'ERC i el PSC; Ripoll, també amb ERC i el PSC; Puigcerdà, amb un govern d'ERC; Montblanc, on governa un grup vinculat a ERC, i Santa Coloma de Farners, on mana una coalició de CiU, PSC i ERC. La Comissió del Centenari retreu a l'Ajuntament de Barcelona que fa «70 anys» que està pendent, segons diu, la dedicatòria d'un carrer al creador de l'estelada, Vicenç Albert Ballester. L'estelada ha arribat a un centenar de cims del món des que va començar la campanya impulsada per la comissió. Des d'Austràlia fins al Canadà, mitjançant expedicions de catalans, com la del Club Excursionista de Gràcia-Barcelona a l'Everest. |
)
|
Alt Camp - Pla de Santa Maria i Rodonyà Alt Penedès - Vilafranca del Penedès, Sant Sadurní d'Anoia, Subirats, Sant Quintí de Mediona i Santa Fe Alt Empordà - Figueres, Llançà, Viladamat, l'Armentera i Castelló d'Empúries Anoia - Bellprat, Sant Martí de Tous, Jorba, Piera i Prats de Rei
Regencós i Torroella de Montgrí
Santpedor, Sant Feliu de Sasserra, Santa Maria d'Oló, Calders, Talamanca i Sallent
Cerdanya - Puigcerdà, Alp i Bellver i Santa Pau
Vilanova de Meià i Alòs de Balaguer
i Premià de Mar
Calldetenes, Santa Eugènia de Berga, Sant Quirze de Besora, Santa Eulàlia de Riuprimer, Folgueroles, Sant Vicenç de Torelló, Orís, Montesquiu, Olost, Sant Pere de Torelló, Masies de Roda, Collsuspina, Espinelves, Tavèrnoles, Torelló Viladrau, Prats de Lluçanès, Llucà-Santa Eulàlia de Puig-Oriol, Alpens i Sant Boi de Lluçanès
Tagamanent
|
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
 | |||
|